Assegut
a la cadira penso: per què ho hem fet? Com hem estat capaços d’abusar fins a
aquest punt de la sanitat, l’educació, les prestacions de l’atur o les
pensions? Per què hem deixat el país en la misèria hipotecant el futur dels
nostres fills? Som uns desgraciats! Clar que si, a retallar! Molt bé senyors
Rajoy i Mas, Mas i Rajoy que com diuen a les Espanyes, “tanto monta, monta tanto...”.
Assegut
a la cadira repasso notícies. Del color roig de la meva avergonyida cara passo
al violat de la més absoluta indignació per les vergonyes d’altres. Me l’estan
fotent! L’oratòria de les retallades és una fal·làcia, una absoluta i demencial
mentida, una de les moltes mostres de què en aquest país la culpa és sempre de
l’altra.
L’AVE
a Galícia seran 25.000.000.000 milions d’euros per a una ruïnosa rendibilitat.
Espanya
és el país del món amb més cotxes oficials (22.500) i 958 conductors. El cost
aproximat és de 1.200.000.000 anuals.
Els
ajuts a la tauromàquia són de 600.000.000.
El
Senat espanyol (si aquell que només pot instar, recomanar, aconsellar) és el
més poblat d’Europa i ens costa 53.214.437 euros.
A
l’aeroport de Castelló l’escultura amb l’únic avió fins ara vist per aquelles
latituds, i posat sobre el cap del Sr. Fabra, 300.000.
Grans
i petites. Importants i les mal anomenades xocolates del lloro. I totes
prescindibles en la seva totalitat o en part. I sumen ni més ni menys que 26.858.300.000
milions d’euros. ¿Algú em pot assegurar que la medicació de la població
espanyola genera 26.858.300.000 receptes?.
Fart
de viure en un país amb 445.568 polítics (300.000 més que Alemanya i el doble
que a França o Itàlia) que m’estan fent creure que la culpa és meva.
Assegut
a la cadira foto un bot i crido: fins els pebrots d’aquest engany! Ja n’hi ha
prou! Fins quan! I m’adono que foto el ridícul. Estic sol?
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.