Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Navarro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Navarro. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de gener del 2014

SR.NAVARRO, NO M’ENGANYI MÉS

Aquest pobre ciutadà, Sr. Navarro, pot pensar que vostè i el seu partit, el PSC, estan equivocats. Que el federalisme tan sols el trobem a Catalunya i requereix canvis constitucionals pels quals cap partit Espanyol vol assumir els costos electorals que significarien; i menys avui en dia que es veuria com una concessió al fet diferencial català. Que anar en contra de la independència és negar el futur per un país cansat de reivindicar-se i justificar-se. Que convertir-nos en un Estat sobirà i independent és ja l’únic camí per magnificar la paraula dignitat. Què…Són tantes coses per justificar la cosa que no perdrem el temps doncs ja les coneix.
Però aquestes i d’altres consideracions són personals. Cert, és la meva opinió. No la seva, ho veig. Vostè i el seu partit són lliures de defensar posicions contràries a aquesta. Això és la democràcia. No seré jo qui els negui similar dret. És més, defensaré que la puguin exhibir i argumentar arreu.
Ara bé, el que com a ciutadà no puc permetre és que un representant públic i a sou del Parlament, m’enganyi. Recordi: vostès sempre van donar suport a una consulta legal i pactada amb Espanya. Això significa ser capaços d’oferir una solució dins la Constitució espanyola per a conferir legalitat i aprovació estatal a la mateixa. En això està el Parlament. En això haurien d’estar vostè i el seu partit. L’article 150.2 de la Carta Magna, que suposo coneix amb escreix, diu literalment: “El Estado podrà transferir o delegar en las Comunidades Autónomas, mediante ley orgànica, facultades correspondientes a materia de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación. La ley preverá en cada caso la correspondiente transferencia de medios financieros así como las formas de control que se reserve el Estado”. I si no és susceptible de transferència ja ho diran. Però suposant, que és molt suposar, transferís les competències per a la consulta, aquesta seria legal i pactada. Oi que sí?
Doncs sigui clar i no m’enganyi més. L’actual direcció del PSC no vol una consulta per preguntar sobre la independència. Aquesta ja la van treure fa temps del Manifest Socialista del 1976 on deia: "... Nosaltres treballadors, homes i dones de Catalunya, provinents dels sectors i de les tendències més diverses, aplegats sota l'objectiu comú de la lluita, la lluita indispensable pel procés de transformacions revolucionàries de la societat, la lluita per l'alliberament de tots els treballadors de Catalunya, la lluita pels drets de la nostra nacionalitat, per l'ús de les nostres institucions de govern i pel dret d'autodeterminació de tots els pobles...". Tot dit i fet llavors; tot el dret a dir-ho i fer-ho també ara. Van començar donant suport al Dret a Decidir per passar al compromís d’abstenir-se en totes les votacions referents a la cosa i acabar votant no. Aquesta incoherència ni abans ni ara. Sí fins i tot fa tocar el violí a l’alcalde Mayoral quan allò seu són les abraçades.
Miri, em va enganyar. I tan sols m’atreveixo a proposar-li una reflexió: “no visquis mai de la mentira que al final tot serà revelat”. I com què això de revelar es feia abans, vagi en compte no canvii el vermell pel blanc i negre en un partit que havia estat imprescindible per Catalunya i comença a ser residual. Miri amb qui la balla últimament i s’adonarà d’on se situa. Amb similars companys pocs brindis farien la majoria de socialistes catalans.

dimarts, 19 de novembre del 2013

ADÉU PSC! I BON VENT

El Partit dels Socialistes de Catalunya ha decidit baixar del tren del dret a decidir. Navarro va assolir arrasar els crítics amb un 83,5% de suport dels membres del Consell Nacional (tot i que fonts parlen de l’absència de fins a un 28% dels mateixos). Un resultat aclaparador que reflecteix amb claredat la posició de l'òrgan màxim de decisió del partit entre congressos. La seva funció és definir les grans línies d'acció política entre cada congrés i controlar l'acció de la Comissió Executiva del Partit. I allà, aquest diumenge, es va renunciar a la consulta com a estratègia política (agradarà a tots els votants?). A destacar el que sap Navarro: “no hi haurà consulta sense acord". I coherència no n’han demostrat, però en això són llestos i molt conscients: no hi haurà acord. Les negatives constants rebudes en primera persona els han fet adonar de la realitat. Per tant ara no volen la consulta fent bona la dita de què una retirada a temps és una victòria (al principi van imaginar que la victòria era al costat dels qui hi eren inclosos). Consumat el fet, diumenge em sorgia una pregunta: qui som d’altres per negar el dret d’un 83% amb una etiqueta com #forapsc quan legitimem un 80% a favor de la consulta?

Ara bé, la legitimitat no amaga que el PSC ha fet el ridícul i el passerell. El moviment social i la reivindicació d’una consulta pel dret a decidir, que no és altre que pel dret a l’autodeterminació ( se’n van adonar?) els ha passat per sobre i el joc de la puta i la ramoneta els ha anat consumint. Ho sumem a la preocupació per uns Ciutadans clars i contundents que han anat agafant espai polític? El PSC sempre ha optat pel federalisme i la pregunta clara de resposta binaria no els interessa. I així ha de ser o significarà un frau de votació. Vet aquí la renúncia. Ep! Per això i un absolut pànic a trencar amb la versió espanyola (PSOE) que ja els va negar, en un clar avís, incloure la consulta a Granada. Han topat amb l’Espanya que no s’esperaven des de bon principi: la de la negació absoluta al procés. Van confiar en una complicitat que no és possible. I demà picaran contra el següent mur: una Constitució, que mal els pesi a ells, és irreformable protocol·làriament per canviar el model territorial d’Espanya.

Antoni Balmón declarava: "els crítics no estan en el present, viuen del passat". Quanta raó! Manifest Socialista del 1976: "...nosaltres treballadors, homes i dones de Catalunya, provinents dels sectors i de les tendències més diverses, aplegats sota l'objectiu comú de la lluita, la lluita indispensable pel procés de transformacions revolucionàries de la societat, la lluita per l'alliberament de tots els treballadors de Catalunya, la lluita pels drets de la nostra nacionalitat, per l'ús de les nostres institucions de govern i pel dret d'autodeterminació de tots dels pobles...". Doncs això és el passat escombrat pel present. Si es pensen que les lluites, les revolucions i l'autodeterminació de Catalunya, es fan en guants de seda, els socialistes han fet bé de retirar-se. Com era allò? "Si creus que és impossible, deixa treballar als qui ho volen fer possible".

Avui el dret a decidir està emprenyat i els diu: adéu PSC i bon vent!