DE FUNDACIONS I CIUTADANS

I avui en la ploma d'Àngel Guillén cap auto critica al seu bloc d'E-Notícies. Tot es culpa dels altres, de la persecució mediàtica dels mitjans afins al sobiranisme i la independència, de la importància que les enquestes donen a Ciutadans, d'una mena d'escarni premeditat. Estranya i molt, que sí és això, i tan sols això, Jordi Cañas ahir demanés disculpes per l"error" fruit de l'"inexperiència". Victimisme?

Veure article al bloc d'Àngel Guillén

Nova actualització al bloc:
Segons el diari ARA, Ciutadans, mitjançant el seu portaveu Jordi Cañas, admet que el partit "no va obrar de forma adequada" i sembla que Hisenda tramita una sanció.

Veure última notícia aquí

Actualització última hora:

Tot va a una velocitat meteòrica. A poques hores d’escriure aquesta article Ciutadans presentava de forma voluntària els comptes a la Sindicatura. Ara bé, aquest gest que aplaudeixo, no contesta a cap, repeteixo cap ni una, de les preguntes que en l’article formulo. Seguirem esperant explicacions clares. 
Els comptes presentats aquí. 

Benvolguts lectors, el garbuix generat envers la Fundació Tribuna Cívica, l’associació Egara Civitas i Ciutadans (partit, no concepte) no m’ocupa. No estic en disposició d'investigar fins al fons les diferents acusacions, difamacions o informacions, ni disposo dels recursos per engegar una denúncia en el supòsit de delicte comprovat. Per això ja ens vàrem dotar de les instàncies pertinents que paguem entre tots. Dit això, com a ciutadà (concepte, no del partit) sí que em preocupa i molt, el finançament dels partits polítics, la transparència del mateix i la veracitat de la informació sobre subvencions i aportacions. I és que en aquest país ja en tenim el cul escaldat de suposats finançaments il·legals, corrupcions vàries i prohoms convertits en presumptes marxants de diners públics. Podriem citar-ne molts, però centrem ara l'article en aquesta última bomba peridística i mediàtica. És per això que més enllà d’acusacions imaginàries, em ballen pel cap algunes preguntes que agrairia al Sr. Rivera, o persona pertinent, tingués a bé respondre.

La Fundació Tribuna Cívica va ser creada el 13 d’Abril (segons publica el dimecres 6 de maig del 2009 el BOE N.110 Sec.III. Pag.39335) al Registre de Fundacions del Ministeri de Cultura segons el que disposa la llei 50/2002 de 26 de desembre de Fundacions, en el reglament de Fundacions de Competència Estatal i aprovat per Reial Decret 1611/2007 del 7 de desembre.

En aquesta els antecedents de fet, diuen en apartats primer i segon:

I aquí personalment obro tres preguntes: 
1.- És aquesta una fundació orgànica del partit?
2.- Per què la mateixa és creada a Barcelona i registrada la seu social a Madrid tenint en consideració que fins avui únicament ha actuat a Catalunya?
3.- Una Fundació constituïda a Catalunya per un partit polític català no hauria de possibilitar la fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes en bé de la transparència i la veracitat?

Però tinc més qüestions a plantejar davant la lectura d’aquesta inscripció:

Sobre els fonaments jurídics destacats es declara que és d’aplicació la llei del 26 de desembre de Fundacions. La 50/2002. Anem a veure que diu en l’aspecte de comptabilitat, auditoria i pla d’actuació:

Fer clic damunt les imatges per veure millor

Segons lectura, auditoria a ben segur no (?), però els comptes i plans d'actuació sí.

Doncs sembla que no ha estat així. Fins i tot l'article al bloc de la locomotora catalana aporta dos documents del Ministeri d’Educació, cultura i esport.

Amb aquestes afirmacions pregunto:
Esta realment obligada la Fundació Tribuna Cívica a presentar comptes i plans d’actuació al Registre?
La llei de finançament de partits del 2007 li permet saltar-se aquesta presentació fins al 2011?
I si està obligada i no ho ha fet, quina és la justificació?

Però del partit de la regeneració política i la transparència esperava ser capaç de trobar més informació de l’associació Egara Civitas (segons informacions lligada a Ciutadans). Aquesta sí ha cobrat subvencions públiques (fonts apunten fins a 65.000 euros). Una associació sempre m’ha fet més por que una fundació pel que fa als controls. Únicament he trobat aquest bloc. I ja veuen. 

A més a més, després del tsunami creat i la publicitat gratuïta per a Ciutadans, les explicacions per part del partit són una breu nota de premsa i les declaracions d’un Albert Rivera apel·lant al i tu més amb el cas Palau o posant en dubte els òrgans de control.

Com a ciutadà (res a veure amb el partit) no em convenç aquesta posició de qui abandera la transparència, la persecució inviolable de la corrupció, el canvi radical del sistema i l’atac sistemàtic a qualsevol dubte generat envers els altres.

Senyor Rivera, explicacions ràpides, presentació de la documentació que faci falta i si és veritat que tot plegat és una manipulació dels que els veuen ja com a ferms enemics i un perill factible, transparència real i no sopars de duro (ara euro) i excuses fàcils per esvair dubtes. Si no és així, molts pensaran que això de canviar el sistema és una fal.làcia per prostituir-se com els altres. A mi, per moltes altres coses no m'agraden, no els crec. Però molta altra gent sí veuen en la seva representació una bocanada d'aire fresc. Els hi deuen.

Fonts: ARA, El País, El Periódico, La Vanguardia, Locomotora Catalana, BOE, Ciudadanos-cs.org. 

MOVIMIENTO CIUDADANO

Pasadas las 11:30 de hoy, Albert Rivera, Juan Carles Girauta y Antoni Asunción, presentaban, en las instalaciones del NH Eurobuilding de Madrid, la plataforma Movimiento Ciudadano. Un documento que refleja las directrices genéricas del proyecto y refleja en el redactado cierta tendencia a la improvisación o urgencia por generar tendencia. Vayan ustedes a la web y entren a la explicación del movimiento. Nada.

Aplaudo cualquier movimiento que pretenda movilizar a la ciudadanía a través de la independencia, el reconocimiento transversal de la sociedad y su libertad de expresión y participación directa. Dicho esto, y a modo de primera impresión, creo que no se dan dichos supuestos en esta iniciativa. Vayamos a realidades: Albert Rivera ostenta la presidencia del partido C’s (ciudadanos), Juan Carles Girauta es abogado, periodista y muy cercano al mismo partido y Antoni Asunción, ex ministro socialista de interior, el pasado verano participó en la escuela de C’s o en el 2011, según El Mundo, pretendía crear un nuevo partido político (que en el momento de escribir estas líneas no soy capaz de recordar si llegó a ser realidad).  

A tenor de lo expuesto parece necesario precisar que lo que hoy ha nacido es un movimiento en formato encuesta para la posible expansión del partido de Rivera en el ámbito nacional. Todo muy lícito, democrático y posible. Pero, ¿independiente y ciudadano (concepto, no nombre) cuando quienes toman la palabra forman parte, o se mueven en el entorno, de un partido político? ¿Transversal cuando dicho partido tiene líneas claras de actuación? ¿Con libertad de expresión o participación cuando el manifiesto ya está redactado? (ha habido participación real de ciudadanos plurales y verdaderamente libres? Alguna votación al redactado?) Pues parece ser que las únicas respuestas deben ser negativas. No, no y no. Ante los datos, absoluto respeto a la iniciativa, pero nada nuevo más allá de un partido político con intenciones de aumentar poder generando falsas expectativas a la ciudadanía y tergiversando conceptos.

Regresando al manifiesto de titulares que muchos, sin lo antes reflejado, podríamos firmar, me propongo hacer una lectura en clave catalana. Parecen remarcables algunos aspectos. El documento aparece encabezado con un “ciudadanos españoles”. Independentistas excluidos ya. Los nacionalistas deberían pensárselo mucho: un “que ponga en riesgo nuestro futuro unidos” en manos de ciudadanos (partido, no concepto) el significado del término "unidos" es bien conocido. Y acabamos este recorrido con dos diamantes que ante el proceso abierto en Cataluña sorprende hayan sido aceptadas: 1.- “los problemas de la democracia se resuelven con más democracia”. ¿Luego, votamos? responderán muchos. 2.- “en un Estado de derecho, lo legítimo es legal” consecuentemente la legalidad que impide legitimidades no es justa. ¿Les suena eso?

Por cierto que Albert Rivera, político en activo, pida la adhesión a un documento que afirma “la mayoría de ciudadanos ha dejado de confiar en los políticos” es simple y llanamente una burla.

Lo de hoy es un reflejo real de las dudas que genera la expansión de un partido catalán, con líder catalán, en una España que ya dio su parecer a Miquel Roca Junyent y sus intenciones de llegar a presidente del gobierno español a través del Partido Reformista (Jordi Pujol era muy hábil para apartar rivales). Esperaremos pues a ver en que acaba todo. 

MAJORIA ABSENT

Jordi Borràs, un magnífic fotògraf del Nació Digital, em posa els pèls de punta amb la seva galeria d’imatges del 12O més feixista a Plaça Espanya. Uns 200 representants de diverses organitzacions ultres, acordonats per la Brigada Mòbil dels Mossos, exhibien banderes preconstitucionals, camises blaves, jou i fletxes o simbologia nazi com SS o 88.

Caps rapats, tatuatges, ulleres d’aviador, mans alçades i molta testosterona i substància dopant de musculatura treballada al gimnàs. Reminiscències de la transició de l’oblit i d’un record, transformat en celebració, de la conquesta d’Amèrica on les execucions, les massacres, les violacions i les mutilacions, eren a l’ordre del dia. I si ho canvien pel dia de la Constitució? Primer pas cap a la normalització.

Gairebé al mateix temps, una foto d’Àngel Guillem, amb Josep Luis Cerro i Dani Pinto al Twitter, em mostra l’altra cara de la jornada a Plaça Catalunya. Somrients, sota bandera espanyola constitucional i abraçats, gaudeixen d’una jornada reivindicativa i lúdica. No reclamem la mateixa sobirania ni tan sols compartim ideologia, però sí la igualtat del dret fonamental a manifestar-nos. I barrejar a uns i altres, tot i que els de Plaça Espanya o similars ho intentin, és una injustícia.

Ara bé, les justificacions dels unionistes davant el fracàs de la convocatòria són histriòniques. Valorar la presència d’unes 30.000 persones, en un moment de màxima emotivitat, com un èxit, és propi de qui reconeix haver perdut esdevindre el centre d’atenció mostrant auto dramatització, teatralitat i una manera d’expressar-se superficial. Inclús el victimisme de les justificacions denota ferida en la teoria del solipsisme (valgui a tall d’exemple histriònic el de n'Alícia Sánchez Camacho).

La conclusió més vàlida de les imatges hauria de ser que el 12O no interessa a la majoria. Una majoria anomenada silenciosa que el que va demostrar és que de moment vol seguir essent absent. La seva manipulació interessada ha posat damunt la taula la realitat: uns continuen essent amos del seu silenci tot convertint en esclaus de les seves paraules als qui que se n’havien apropiat.

Ara bé, els independentistes som lluny de la victòria. Hem guanyat al carrer, però el no és molt més present del que va acudir a Plaça Catalunya. Únicament les urnes seran vàlides per mesurar forces. I cal treballar molt per explicar-ho millor. Cert, la Via Catalana té Giga foto; la mani del 12O "fotomatón". Però anem en compte. Queda molt per sortir al carrer i explicar les raons que sumen i no resten. Seguim treballant amb respecte pels diferents. Aquí pot radicar tot plegat.