ADÉU MR. MARSHALL

“Benvingut Mr. Marshall” és una expressió què a Catalunya ha tornat a agafar importància essent utilitzada amb to despectiu davant la possibilitat de l’arribada del complex anomenat Eurovegas. En realitat és el títol de la pel·lícula en que Luis García Berlanga descriu l’arribada dels americans al petit poble de Villar del Rio. Una situació que els habitants viuen com una oportunitat de desenvolupament venent-se al nouvingut i organitzant la vida social a les seves necessitats. Una mordaç crítica contra l’imperi americà i les seves ànsies d’expansió i imposició del model social i econòmic de la senyera de barres i estrelles. Un argument que enlloc d’envellir, avui és més actual que mai al nostre país.

Ara bé, pels amants de la guitarra donar la benvinguda a un Marshall britànic, que no americà, ha significat assolir la gran il·lusió, el so somiat, la distorsió essencial. Era la grip desitjada per unes sis cordes que havien de patir la ronquera més autentica.

Marshall ha estat, i és, la Harley Davidson dels amplificadors. Utilitzada pels grups de rock més importants del món, ha esdevingut un símbol imprescindible. Però, des del passat dijous, el seu daurat habitual i les lletres blanques que vestien capçals i combos, es muden, per un temps, vestint-se de negre. El fundador, Jim Marshall, ha mort a l’edat de 88 anys.

Conegut com el pare del soroll, aquest propietari d’un comerç d’instruments musicals a Hanwell, va veure la necessitat de crear un nou model d’amplificador davant les consideracions de clients de l’alçada de Richie Blackmore, Jim Sullivan o Peter Townshend. Ajudat per un aprenent d’electrònica de 18 anys, Dudley Craven, va començar a crear models que esdevindrien de culte i significarien la progressió de l’imperi empresarial anglès, Marshall Amplifications. Basant-se en el model Fender Bassman, el seu amplificador predilecte fins llavors, va decidir canviar els quatre altaveus de 10” en caixa oberta per un de 12” en caixa tancada, assolint un so més compacte, un volum extra i una agressivitat i distorsió superiors amb les vàlvules EL-34. Les primeres unitats donaven 45 watts de potència acabant amb el model de 100 convertit en un clàssic.

Pels que durant anys ens dedicaquem a la venda d’instruments musicals, les seves creacions han estat imprescindibles. Exposar els seus amplificadors era sinònim de prestigi comercial; endollar una guitarra al seu canal de distorsió i escoltar el so produït, feia la venda fàcil.

Amb Marshall, els guitarristes van trobar la distorsió i el volum necessaris per convertir-los en el problema numero 1 de la convivència veïnal. Gràcies per haver ensordit als contraris al Rock&Roll!

Descansi en pau i un desig: fes soroll allà on vagis.

Salut