Actualització

"El Barça és més que un club". Aquesta frase ens distorsiona a vegades les raons i ens posiciona al costat del cor. A mi m'ha passat. I en això estic ara mateix. Reflexionant, pensant, interpretant converses, diàlegs, trucades de telèfon. Per què també es basa en agafar la màxima informació possible i aquesta mai la trobaràs tancat únicament en les teves opinions.
De l'article què podeu trobar tot seguit, avui dia ho signo gairebé tot. Ara bé després de reflexionar, el punt 1 avui el veig diferent. 
Per què hem de negar la denúncia d'un suposat delicte pel sol fet de ser un club de futbol? Pensaríem el mateix sí aquesta denúncia fes referència a una empresa qualsevol? El Barça està per sobre de la llei i els seus àmbits de control? Què hi hagi una mà negra seria prou atenuant per a negar el delicte? Els socis poden obviar les irregularitats atemorits per les conseqüències i deixant via lliure per què els gestors, els uns i els altres, utilitzin el club sabedors de la inexistència de responsabilitats?
Avui dia encara dubto de si el gran perjudicat, en cas de confirmació del delicte, serà el club o els signants del contracte de Neymar. Desitjo que acabi pagant qui ho hauria de fer. És més, si acabés pagant el Barça quelcom a la justícia no esta ben resolt. Però... i què? Un dia o altre s'haurà d'acabar amb la impunitat que sembla oferir accedir a la direcció del Barça. Arreu, justificar per inacció el delicte d'ahir i el d'avui, permet el de demà. Així és què, independentment del nom del denunciant, si és un o més, si hi ha mà negra o no, hi ha dubtes més què raonables sobra la possibilitat d'un delicte; per tant la denúncia és vàlida.
Això sí, #Rosellexpulsió, #Bartomeudimissió, i #eleccions. Ah què no m'oblidi, #Zubizarretadimissió.

I mira no m'han caigut els anells per rectificar. Feu-ho si creieu què alguna vegada és necessari. En ocasions no és té tota la raó.

ABDICACIÓ A CAN BARÇA

De nou el Barça acusat. Aquest cop per delicte fiscal de 9,1 milions d'euros en el fitxatge de Neymar. L'Agència Tributària ha enviat un informe al jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, on considera que el F.C.Barcelona ha comès evasió d'impostos. Ara serà fiscalia qui cridi a declarar al club i a l'expresident Sandro Rosell; sí, el del "no us fallaré". En saber iniciat el procés, la junta directiva va presentar una declaració complementaria de 13, 5 milions d'euros tot i assegurar que no hi havia irregularitats en el fitxatge; oh, wait!. Regularitzar la seva situació fiscal per via administrativa no eximeix de responsabilitat penal, però la sanció econòmica pot ser menor. I per molt què ho dissimulin significa dubte raonable sobre la innocència defensada. OMG! Déu ens empari (i no parlo de Messi), ja que en la versió més alta aquesta multa arribaria fins i tot a sis vegades la quantitat defraudada, és a dir 55 milions. Guaita!, gairebé un 10% del Nou Camp Nou "Qatar". Això descartant que fossin capaços de dissoldre l'entitat que també està contemplat. Però fem cas d'allò de l'opi del poble i no s'atreviran.

Serveixin aquests punts per mostrar la meva opinió:

1.- Cal "agrair" a Jordi Casas haver portat al club fins aquesta situació per una batalleta d'infant de primària. Segons informacions, ara demanarà també la imputació de Bartomeu i possiblement de Javier Faus sota consideració què dels pagaments realitzats en aquesta operació n'haurien de ser responsables a títol personal i en cap cas el club. Però, no estava segur de què seria així? I si no és així i el F.C.Barcelona ha de fer front a tot plegat? Doncs miri, ja li avanço, gràcies per tan d'amor altruista als colors blaugrana. Haurà estat pitjor el mal que el remei. Felicitats!
2.- Demanar a la directiva la dimissió immediata. Ja n'hi ha prou de veure el club a la banqueta dels acusats. No recordo haver viscut tants processos judicials posant en dubte la credibilitat del FCBarcelona com des de l'arribada de Rosell, la seva abdicació i la coronació d'un nou president posat a dit legalment però amb poca legitimitat democràtica. Un president que en roda de premsa va mentir als socis dient que el contracte de Neymar era legal i no hi havia irregularitats.

3.- L'expulsió com a soci del Sr. Rosell (si es contempla segons estatuts). Per què de la mateixa manera que aplaudeixo la dels Boixos Nois que embruten la imatge d'un club que dels valors en fa bandera, l'expresident ha llençat porqueria com no ho ha fet cap altre. De la seva fugaç estança al capdavant de l'entitat en quedarà la pèssima imatge institucional, el dubte de la legalitat de les seves accions, la persecució de l'anterior president, la judicialització permanent, el comiat de Pep Guardiola, d'Abidal, de Pete Michael o de Valdés sense cap explicació convincent, l'enuig de Messi o la destrossa del millor equip de l'historia. I la llista és pot ampliar.

4.- Per què no veig Jordi's Casas al Madrid i a altres clubs? Per què els organismes oficials, tant tributaris com esportius, no actuen d'ofici en altres casos similars? Com és que de sobte volen fer aparèixer a l'entitat catalana més important i de major ressò internacional com a la malèfica del món del futbol quan ningú dubte que el podriment és arreu?

Aquesta directiva, més enllà d'imaginar mans negres o no i tal com li passava al Rei d'Espanya, no té credibilitat. Cap, nula, zero. I seguint l'exemple del monarca, haurien d'abdicar. Vaja!, si realment estimen el Barça. I amb ells també podria marxar Zubizarreta. Però aquest per aspectes esportius

ESCAC MAT AL REI

Ho deia el 19 de desembre de l'any passat en aquest article a l'E-Notícies. Destaco: "davant la nova situació creada damunt el tauler de joc, el Rei (Juan Carlos) ha de començar a ser conscient que l’escac i mat és una amenaça real (més real que ell mateix)" o " de moment l’únic il·lès de tot plegat és el príncep Felip. Per això i davant el que pot ser un imminent escac i mat, al Rei només li resta una solució per evitar la desfeta de la monarquia espanyola: abdicar a favor del seu hereu...". No em repetiré, però ahir es confirmava l'escac al rei en un intent per què la degradació de la imatge i la pèrdua de suports no signifiquin el mat a la monarquia. En no més de trenta dies, Espanya coronarà un nou Rei, no hi ha cap dubte. Aquesta abdicació no és un moment d'hiperactivitat reial víctima de la improvització. El rei ha estat sotmés a un "escrache" i ha cercat l'acord per plegar i assegurar la successió. Esta tot lligat i ben lligat amb les dues forces majoritàries, encara avui dia, a l'Estat.

Personalment, i m'agafo el dret a l'equivocació doncs aquest no requereix de consentiment constitucional, aquesta abdicació respon a dues coordenades prou clares, deixant de banda edat i estat físic: el procés català i el resultat de les europees. Els dubtes generats envers el bipartidisme en les últimes eleccions al parlament de Brusel.les o Estrasburg també podrien canviar majories al "Congreso" envers un referèndum pel dret a decidir monarquia o república. La coronació de Felipe significa una oportunitat per recuperar suports socials.

D'altra banda el repte sobiranista engegat pel procés català jo no és per un rei en decadència. Massa pòsit per ser creïble. Tan sols un nou monarca pot liderar resposta a un dels desafiaments més importants de la recent història de l'estat Espanyol. Felip VIè recuperarà la simbologia de la tercera via. Gestos, paraules, intencions... Una via que sempre ha estat en construcció però on molts dels catalans mai han acabat de veure l'estació del destí final fins que la sentència de l'Estatut va destrossar rails i confirmar què amb aquest tren no s'arribaria a l'anhel de la consideració total. Imagino una frase del discurs del dia de la coronació: "(...) Prometo trabajar i trabajaré, por una España que des del proyecto común entienda, acepte y respete, la diversidad que nos hace más fuertes (...)".Per repetides i escoltades, no creïbles ja. En resum, una nova cara per una tercera via que a Catalunya ja molts no s'empassen.

Des d'aquestes línies vull mostrar la meva simpatia amb tots aquells que s'han manifestat bandera republicana ESPANYOLA en mà. Però personalment aquesta lluita avui en dia ja no és la meva. L'estelada porta implícita la república en el seu anhel. I en això estic. Sort als qui durant aquests dies demanaran el Dret a Decidir sobre monarquia o república. La necessitaran. Ep!, nosaltres també i tant o més. Ho tenen tot lligat i ben lligat. Vaja!, com sempre.