dimarts, 3 de juny del 2014

ESCAC MAT AL REI

Ho deia el 19 de desembre de l'any passat en aquest article a l'E-Notícies. Destaco: "davant la nova situació creada damunt el tauler de joc, el Rei (Juan Carlos) ha de començar a ser conscient que l’escac i mat és una amenaça real (més real que ell mateix)" o " de moment l’únic il·lès de tot plegat és el príncep Felip. Per això i davant el que pot ser un imminent escac i mat, al Rei només li resta una solució per evitar la desfeta de la monarquia espanyola: abdicar a favor del seu hereu...". No em repetiré, però ahir es confirmava l'escac al rei en un intent per què la degradació de la imatge i la pèrdua de suports no signifiquin el mat a la monarquia. En no més de trenta dies, Espanya coronarà un nou Rei, no hi ha cap dubte. Aquesta abdicació no és un moment d'hiperactivitat reial víctima de la improvització. El rei ha estat sotmés a un "escrache" i ha cercat l'acord per plegar i assegurar la successió. Esta tot lligat i ben lligat amb les dues forces majoritàries, encara avui dia, a l'Estat.
Personalment, i m'agafo el dret a l'equivocació doncs aquest no requereix de consentiment constitucional, aquesta abdicació respon a dues coordenades prou clares, deixant de banda edat i estat físic: el procés català i el resultat de les europees. Els dubtes generats envers el bipartidisme en les últimes eleccions al parlament de Brusel.les o Estrasburg també podrien canviar majories al "Congreso" envers un referèndum pel dret a decidir monarquia o república. La coronació de Felipe significa una oportunitat per recuperar suports socials.
D'altra banda el repte sobiranista engegat pel procés català jo no és per un rei en decadència. Massa pòsit per ser creïble. Tan sols un nou monarca pot liderar resposta a un dels desafiaments més importants de la recent història de l'estat Espanyol. Felip VIè recuperarà la simbologia de la tercera via. Gestos, paraules, intencions... Una via que sempre ha estat en construcció però on molts dels catalans mai han acabat de veure l'estació del destí final fins que la sentència de l'Estatut va destrossar rails i confirmar què amb aquest tren no s'arribaria a l'anhel de la consideració total. Imagino una frase del discurs del dia de la coronació: "(...) Prometo trabajar i trabajaré, por una España que des del proyecto común entienda, acepte y respete, la diversidad que nos hace más fuertes (...)".Per repetides i escoltades, no creïbles ja. En resum, una nova cara per una tercera via que a Catalunya ja molts no s'empassen.
Des d'aquestes línies vull mostrar la meva simpatia amb tots aquells que s'han manifestat bandera republicana ESPANYOLA en mà. Però personalment aquesta lluita avui en dia ja no és la meva. L'estelada porta implícita la república en el seu anhel. I en això estic. Sort als qui durant aquests dies demanaran el Dret a Decidir sobre monarquia o república. La necessitaran. Ep!, nosaltres també i tant o més. Ho tenen tot lligat i ben lligat. Vaja!, com sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.