CORNUTS I A PAGAR EL BEURE

És sabut que les grans fortunes no es generen en oficis de pocs beneficis i carregosos suplicis. És a través de l’especulació, l’armament, les drogues i la prostitució on els diners s’acumulen sense compassió. Només enganyant, matant, traficant o follant s’han creat grans bosses de diners negres amagats que ara algú pensa que de les seves obligacions han de ser perdonats. A aquells delinqüents que no haurien de ser dignes d’entrar a casa nostra, el nou messies espanyol, tan sols els diu una paraula (amnistia fiscal) i serà sana la seva butxaca.

Mentre l’estat es declara impotent per enxampar als malfactors, la majoria cornuts i a pagar els deures. En plena declaració de la renda, dels més legals o porucs, beneplàcit als més atrevits i estafadors. Mentre uns paguen el que toca, als altres els toca la possibilitat de pagar menys havent deixat durant temps de pagar. Uns són agraciats amb el retorn de diners que havien prestat, altres han viscut de prestat i ara poden blanquejar els diners sense pràcticament pagar.

Perillós camí el d’aquesta aprovació al frau. Temerari posar en dubte la igualtat en les obligacions i la justícia. Beneficiar al malvat és castigar a l’honrat. Renunciar a les creences (necessitat de pagar impostos) davant una situació econòmica desfavorable és pa per avui i gana per demà.

En propers anys la porta al frau fiscal està més oberta que mai. Com en el conte del pagès mentider, els dubtosos ja no es creuran el discurs de la por. La memòria és selectiva, i davant la disjuntiva, l’honrat pot caure fàcilment en un pecat que en qualsevol moment serà perdonat. És més, si demà els cornuts proposen una insubmissió fiscal, serà perseguida sota quin precepte just i moral? (sancionaran a aquell grup que s’ha equivocat d’agència tributaria però ha pagat?).

Deia Sigmund Freaud: “existeixen dues maneres de ser feliç: fer-se l’imbècil o ser-ho”. Demà molts preferiran semblar imbècils per no pagar que no pas ser els imbècils que sempre paguen.

Salut