dimarts, 24 de gener de 2012

AMB L’ESGLÉSIA SEMPRE TOPO

“És molt trist que hi hagi hagut casos de pederàstia i hem de ser capaços de perdonar”. Coincideixo, la pederàstia és trista però afegeixo, inhumana, irracional i delictiva. Per això no només s’ha de perdonar, s’ha de denunciar, perseguir i penar. Perdonar, perdoni vostè, jo vull que es jutgi.
Amb frases com aquesta, pronunciada per l’Arquebisbe de Tarragona, Sr. Jaume Pujol Balcells, en una entrevista amb Ariadna Oltra al programa Els Matins, cada cop topo més amb els representants màxims de l’església. Considerant-me creient, em declaro seguidor incondicional de tots aquells i aquelles què en silenci i sota el paraigua del catolicisme ajuden als més desvalguts i acompanyen als més febles, rebutjo cada cop més als seus màxims representants. Em resulten de discurs anacrònic, insuls i allunyat en moltes ocasions de la realitat. Disfressats de valors, pels que no s’ha de formar part de la seva creença per signar-los, amaguen habitualment missatges subliminars de repulsa, intolerància, desigualat de gènere i autoritat.
“El fill més petit és el teu marit, és el que has de cuidar” Només qui no ha gaudit de família pot pronunciar similar frase. Però darrera s’amaga una voluntat de submissió de la dona envers l’home que encara es fa més present en el moment de valorar la situació a l’inrevés: “la seva dona és el seu tresor”. En cap cas la dona és de l’home, ni tan sols és una possessió equiparable a cap tresor, i com a membre del segment masculí de la població vull pensar que em puc cuidar sol i que en tot cas amb la muller col·laboraré en mimar i fer sortir endavant la parella i la família. I quan aquesta frase es pronuncia com a resposta a una interpel·lació sobre la violència masclista, està intentant justificar-la?
“Tots som iguals amb diferents funcions”, però quan totes les funcions menors i fora de tot poder de decisió, com és en el cas de l’església, les fa només un dels dos generes, això és desigualtat. I evidentment,”jo no puc portar fills al món”, però això no justifica què les dones hagin d’estar al servei de l’home.
“L’homosexualitat no és un comportament adequat”; ni és adequat ni inadequat, és. I això alguns encara no ho saben. Acceptar i tolerar la diferencia i la diversitat sexual és el què fem altres amb la seva castedat. O no és podria també titllar d'antinatural?
“No pot ser que la vida sigui tractada així. És un gran mal per al nostre país i la societat” i defèn que ha de ser precisament la societat la que defineixi la legalitat de l’avortament. No entraré jo en discussions sobre quan comença la vida ni en quin moment es forma el ser humà, tot i haver-ho experimentat tant com a protagonista com de guionista, no com d’altres, però el que ara mateix tinc clar és que m’agradi o no, la societat a través dels seus representants democràticament escollits, ha parlat. I enfront la seva decisió no organitzaré cap manifestació.
Avui, el Sr. Jaume Pujol Balcells, ha presentat un llibre, “Records i Esperances”, i jo veient-lo parlar i essent coneixedor de què disposa d’un blog en el que no accepta comentaris, el què parla ja molt d’ell, no el compraré. No vull recordar el que ha dit ni tinc esperances de què canviï el seu discurs.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.