dijous, 12 de gener de 2012

NO SÉ PER QUÈ NO CORREN, SÉ PER QUÈ CORRERÉ

Granollers a 11 de gener del 2012



En Carles Capdevila, director del diari ARA,  en una editorial amb el títol “no sé per què corren, sé per què correrem”, deixava entreveure la seva incomprensió cap els motius que porten a un munt de gent a practicar aquest esport arreu.
Jo, Carles, a diferencia de tu, sé per què corro i com ja deus saber, sé per què correré. Estic segur què si com has avançat et prepares pels 5 kilòmetres del proper dia 5 de febrer a la Mitja Marató de Granollers amb la mateixa qualitat, implicació, continuïtat i esforç que escrius, tu també ho entendràs, és més, deixaràs d’entendre als què no ho fan. I amb el temps faràs una nova editorial en la que sota el títol “no se per què no corren, sé per què corro”, explicaràs les bondats d’aquest estil de vida, per què és això: un estil de vida.

La lluita contra el càncer és un motiu més que suficient per fer aquest pas endavant i desafiar l’esforç que signifiquen els 5 kilòmetres que t’has proposat, motiu d’altre banda que t’honora. Pot esdevenir, aquest, fins i tot l’únic motiu, és suficientment important. No faré ara un tractat sobre els beneficis d’aquesta practica, com molt bé dius veus més autoritzades ja ho han fet, però el convenciment sobre la veracitat dels arguments esgrimits em dona peu a confiar en què, si els busques, els acabaràs trobant per passar a ser un més dels que necessiten la seva dosi setmanal d’endorfines.

Però hi ha quelcom que els resumeix tots: el programa comença a fer la mitja. Un projecte amb sis anys de recorregut fet per voluntaris i pensat per voluntariosos. Una activitat que incita a començar a córrer, a gaudir d’aquest plaer i a millorar la teva salut. Tot això acompanyat per monitors que treballen per què finalment els seus alumnes acabin els 21 kilòmetres, i trobin una estona de plaer i felicitat en cada entrenament o sortida. Un resum dels valors i les satisfaccions de córrer i què no es troben només en un munt de passes cada cop més ràpides.

Un plaer córrer compartint: un, habituat a córrer sol per motius d’horaris, va gaudir el passat diumenge d’una sortida amb un dels grups en què es divideixen els gairebé 1000 participants que només busquen acabar la Mitja dignament o amb una millora respecte a l’edició anterior. No m’agradava l’hora, sóc au nocturna, i les vuit del matí em sembla innecessari, “no se per què corren tan aviat, sé per què corro més tard”. Creia que era una sensació àmpliament compartida però el nombre de gent davant les pistes em va deixar en absoluta solitud. Sabedor de les meves limitacions vaig apuntar-me al grup 0, el de l’amiga que em va provocar a anar-hi, nota que ja conec de la meva època d’estudiant i que es significava com la més fluixa i per tan no requeria del meu patiment.
Ritme de plaer desconegut el que varem utilitzar per arribar a l’Honda I em vaig preguntar si no seria jo capaç també de gaudir de córrer, com feien ells, sense pensar en el cronòmetre. Un pas còmode que donava peu a respirar amb naturalitat, i el més important, a mantenir converses mirant als ulls. En poca estona el grup era un compendi de discursos paral·lels, de formació de colles i d’una estona per compartir sensacions, sentiments i pensaments. Vaig ser capaç d’observar riures, escoltar il·lusions, respirar preocupacions davant el repte i confirmar que allò no eren 30 runners solitaris sinó un grup ja d’amics corrent. Això també és córrer.

I ara el repte que s’han posat tots: assolir els 21 kilòmetres de la Mitja. Estic segur, tots ho faran, però inclús si algun, per un imprevist d’última hora, no assoleix l’objectiu jo em permeto fer-li una reflexió: no ha valgut la pena el temps invertit, les hores d’esport i sobretot el munt d’amics que ha fet participant en aquest programa del comença a fer la Mitja? Estic segur que superada la decepció inicial això el farà tornar-hi l’any que ve.

És d’agrair la voluntarietat dels monitors, la planificació del treball a fer, les hores dedicades pels seus precursors, però sobretot l’altra dimensió amb la que aquesta iniciativa embolica un esdeveniment esportiu com la Mitja. És un privilegi ser ciutadà de Granollers quan parles d’aquest programa.
T’invito a conèixer aquest projecte, si és que no l’has conegut ja de la teva època entre nosaltres. A ben segur descobriràs un nou motiu, allunyat dels llibres, per córrer.

Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.