divendres, 20 de gener de 2012

UNA NOVA VERGONYA BANCÀRIA


Un nou cas de frau, si més no ètic, de bancs i caixes, acaba d’explotar per a 500 famílies catalanes. Copiant “el corralito” argentí, moltes entitats financeres han bloquejat els diners de petits estalviadors emparats en un contracte de més de 100 folis i mal explicat a l’hora de formalitzar-lo; són les anomenades “participacions preferents”. Una batalla que com tantes altres, que han de lidiar els ciutadans normals, recorda la de David i Goliat.
En aquest cas el gegant són les entitats i els seus flamants i joves venedors de productes financers que sortits de les millors escoles de negocis s’han quedat només en les lliçons d’especulació, agressivitat comercial i benefici ràpid; quin mal han fet les prejubilacions! Goliat era un gegant amb uns dos metres i mig d’alçada i amb sis dits a cada una de les mans i els peus (per agafar-te millor pel coll i aixafar-te després) David era un de tants, normal, inexpert en la lluita i què es va encomanar a Déu per fer front al gegant.
Les “participacions preferents”, eren un producte d’alt risc i que durant els més de 100 folis ja remarcava:
1.- Producte complex i d’alt risc
2.-No són un dipòsit bancari i en conseqüència no estan incloses en les garanties del fons de Garantia de Dipòsit.
3.- L’adjectiu preferent que la legislació espanyola atorga a les participacions preferents no significa que els seus titulars tinguin la condició de creditors preferents. 
I també explica què: “el pagament dels interessos resta condicionat a l’obtenció de suficient benefici distribuïble per part de l’entitat i a l’existència de recursos propis suficients de conformitat amb la normativa bancària existent a cada moment. Si en les dates de pagament d’interessos, aquests no es paguen, els inversors perden el dret a percebre els interessos no cobrats”, per també deixar clar: “en supòsits extrems d’insuficiència patrimonial de l’Emissor, aquest podria liquidar l’emissió per un valor inferior al nominal de les participacions preferents, amb la conseqüent pèrdua per part del titular del principal invertit”
Si el venedor de fum encarregat de col·locar aquest producte hagués explicat amb veracitat això, haguessin signat el contracte?
I aquests són els que desnonen i deixen sense llar a més de 26 famílies diàriament a Espanya. Si en el contracte de crèdit personal per la compra de la llar i mal anomenat hipoteca, es donés la mateixa oportunitat al client que la que s’han agafat els bancs de què “en el supòsit d’insuficients recursos, el hipotecat pot liquidar el crèdit per un valor inferior al total de la hipoteca, amb la conseqüent pèrdua per part de l’entitat del principal cedit”, ara la situació no seria tan dramàtica.
Ells es van procurar la seva pròpia dació en pagament, perquè la neguen als altres?
De moment a tots aquells que han signat un d’aquests contractes només els queda fer com David, encomanar-se a Déu, ja que el banc d’Espanya fins ara manté silenci. I sobretot,en el moment de signar, cap confiança.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.