Dràcula, la novel·la de terror gòtic escrita per Bram Stoker el 1897, ens explica la historia d’un comte de Transilvana (Romania) que ven la seva ànima al diable a l’assabentar-se de la mort de la seva estimada. Un vampir incapaç d’estimar a cap ser humà excepte a una dona, Mina, en qui veu la reencarnació del seu antic amor.
Dràcula, en la llengua nativa de Valàquia significa diable i ens presenta a un personatge que dormia de dia en un sarcòfag i basava la seva alimentació en la sang que xuclava als sers humans de nit.
Això era al 1897 i a Romania, però hi ha característiques de la novel·la i la manera de ser i actuar del protagonista que podrien situar a Dràcula en l’Espanya i la Catalunya actual posant-li cares més amables però iguals de pernicioses i diabòliques.
Era romanès
Com alguns dels molts que avui en dia viuen en els carrers de les nostres ciutats. Això sí, aquest no anava coix com els actuals.
Actuava amb nocturnitat
Dràcula era comte, no duc com Urdangarin, però al igual que aquest es servia de l’opacitat de la manca de llum que ofereix la nit per cometre les seves traïdories. Actuar amb nocturnitat és, també, el que ha fet el conseller Mas Collell per recaptar un IRPF als funcionaris d’unes quantitats que encara no havien cobrat.
Dormia de dia
Desapareixia de dia i ficat en el sepulcre esperava l’arribada de les dotze, més o menys com Zapatero que un cop va entreveure el seu òbit polític va desaparèixer deixant-nos a tots ben enterrats, però no per dotze hores sinó per anys.
Ho feia amb traïdoria
Quan menys t’ho esperaves ja t’havia clavat les dents per treure’t la sang, com Rajoy que assegurava que no pujaria els impostos i és el primer que ha fet.
Xuclava sang d’essers humans
Dràcula s’alimentava de la sang dels sers humans. Recorda als bancs que durant el temps dels beneficis han viscut esprement la sang dels ciutadans i un cop han caigut en les pèrdues han dessagnat a l’estat agafant diners de tots, uns tots als que ens continuen clavant les dents amb comissions i interessos abusius.
Era immortal
Com en Montilla que sembla etern. Primer alcalde, després president de la Generalitat i ara, per no morir, s’ha agafat a la pantomima del Senat.
Conviu amb vampiresses voluptuoses
I això ens fa pensar en Berlusconi, el que deixa entreveure que no només aquí hi ha dràcules.
No es veia als miralls
Aquesta és l’enveja de molts polítics, banquers, especuladors i altres especies actuals que quan es veuen al mirall es signifiquem com a veritables vampirs. Els agradaria més no veure’s.
Dràcula va perdre la seva ànima, com molts dels que amb les seves accions ens han portat a aquesta crisi. Una de les formes d’acabar amb ell era clavar-li una estaca al cor i decapitar-lo. No cal anar tan lluny amb els vampirs actuals però d’igual forma, deien a l’Europa Occidental, per protegir un mort de convertir-se en vampir se li havia d’introduir un all a la boca, millor dit, en tots i cadascun dels seus forats naturals.
Avui en dia el que s’hauria de fer no és posar-li al mort sinó a alguns vius que exerceixen de vampirs. I se m’acut una idea per protegir-nos d’ells: l’all només al forat del cul, a veure si amb la picor aprenen, s’aixequen i deixen les cadires a d’altres millor preparats i més ètics.
Salut
Bo, molt agut.
ResponElimina