Llegeixo sobre la vaga dels metges i a les universitats.
La vaga és un dret que significa la suspensió col·lectiva de l’activitat laboral de la que disposen els treballadors davant la necessitat de millores en les condicions del lloc de treball o per manifestar-se en contra de retallades en els seus drets laborals.
Atenent a la descripció, la vaga hauria de ser l’estat natural de la nostra societat actual davant la situació econòmica existent i les retallades constants de drets bàsics que s’estan produint. I no tan sols dels treballadors, de tots.
Els assalariats, públics i privats, han vist rebaixats els sous, els complements i les hores extres de forma ostensible, A LA VAGA ! Els autònoms donats de baixa es comptabilitzen per milers, A LA VAGA ! 5000000 de persones estan a l’atur i amb perspectives minses de trobar un lloc de treball properament, A LA VAGA ! Milers d’empreses han hagut d’abaixar les persianes o estan inserits en un bucle de devolucions i impagaments que atempten contra la seva viabilitat, A LA VAGA ! Els organismes públics ja no poden fer front a les despeses, A LA VAGA !...
La sanitat es retalla, per aquí i per allà, posant en dubte si demà podrem ser atesos correctament, A LA VAGA ! L’educació veu minvat el seu pressupost per assegurar un futur ple d’inseguretats, A LA VAGA ! Cultura, la que sempre ha estat retallada, ara ja no sap ni que retallar, A LA VAGA ! Ens jubilarem més tard, haurem de cotitzar més anys i cobrarem menys, A LA VAGA ! Les famílies han deixat de rebre ajuts per assegurar, amb els nouvinguts, la viabilitat d’un sistema que retalla l’assegurança dels més vells, A LA VAGA !...
I pregunto, no seria possible enviar A LA VAGA permanent l’evasió de divises, l’economia submergida, el senat, les diputacions, alguns consells comarcals, les abusives dietes d’alguns càrrecs públics, la propaganda electoral, despatxos amb il·lusions d’ambaixades, les aportacions a l’església catòlica, els especuladors de la borsa, els depredadors bancaris que ens han portat fins aquí, l’educació en la competició més agressiva d’algunes escoles empresarials, les primes de risc o les agencies de qualificació, els governs que no han sabut gestionar la crisi, la Unió europea i els diferents interessos de cadascun dels membres...?
Tots nosaltres tenim feina a fer sortir endavant casa nostra i per tant el país; si no ho fem nosaltres, no ho faran ells. No disposem de temps per fer vaga, són ells qui s’han de declarar en vaga permanent, sense beneficis il·legals, pressupostos, sou ni dietes o complements. Amb l’estalvi ja faríem un pas endavant i hauríem de retallar menys o invertir en crear llocs de treball.
Salut
PD: he escrit però estic en vaga, una vaga com la de molts de nosaltres, a la japonesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.