Escric la columna d’avui ahir.
Ser català és esgotador. Del resta de la península no fan més que enviar missatges contraris a la condició de ser o sentir-se català. Quan no són polítics populistes a la caça de vots són cadenes de televisió que en un intent de fer gràcia acabant fent el ridícul o personatges de diferents nivells i sectors que donen titulars en to de broma...o no.
Cansa i molt haver de reivindicar, dia si dia també, la nostra realitat, les nostres diferències, els nostres sentiments i les nostres il·lusions.
Avorreix explicar constantment la diferencia inclusiva de la llengua, els nostres drets a gaudir dels diners que generem, de la democràcia de les nostres aspiracions, o de la validesa de les victòries del Barça. És cansós fer entendre que no és res contra ningú si no en favor de molts.
Portem anys reivindicant seleccions esportives catalanes. Varem estar a un pas d’assolir-ho en hoquei, la federació espanyola de males maneres ho va evitar. Més tard el reconeixement internacional de la primera selecció catalana per part del COI es va aconseguir en el Korfball.
El Korfball és un esport mixt barreja d’handbol, voleibol i bàsquet. És una especialitat de mínima repercussió a Espanya però a Catalunya ja disposa de 63 clubs i 213 equips. La selecció que ens representa juga avui la semifinal del Mundial que es celebra a Xina.
Ser català també és esgotador per responsabilitats pròpies. Aquesta informació l’he hagut de trobar al diari AS. Sí, ho llegiu bé, el diari AS ho posa en la portada de la seva edició digital. Ni a les portades del Mundo Deportivo o del Sport ho he trobat. Angoixat també he rebuscat a la secció de “más deportes” de les dos capçaleres més importants del periodisme esportiu català en castellà. Res de res.
Perdoneu l’expressió, però ja té collons que sigui un diari de Madrid el que em faci saber que la meva selecció de Korfball opta a medalla en un mundial.
Llavors ens queixarem quan des d’allà no facin esment de les conquestes esportives dels nostres atletes o clubs. Decebut amb el tracte de la notícia per part dels mitjans catalans, agraït a l’AS, d’Espanya, per fer-ne ressò, no hauria pensat mai que escriuria aquesta frase.
Esgota fer país, decepciona que qui té més poder no t’acompanyi.
Potser avui esmenen l’error però ja no sóc a temps de canviar el que pensava ahir.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.