dissabte, 29 d’octubre de 2011

ATUR, POTSER QUE HI FEM QUELCOM

Granollers a 29 d'octubre del 2011


ATUR
L’atur a Espanya supera la barrera dels 5.000.000 parats. Segons les dades del Ministeri d’Economia, que no tenen en compte l’estacionalitat en aquest càlcul, la xifra s’ha traspassat en 95.200 persones. Aquest 5 al davant era, segons representants del govern, inassolible, com abans també ho era el 4. Ens enganyaven o no en tenien ni idea del que estava passant? Per cert, els que estan fent formació ja compten en aquesta estadística?
La preocupant xifra d’aturats significa un 21,52% de la població activa. Una desocupació que aquest tercer trimestre de l’any s’ha mostrat més severa en els llocs de treball femenins perduts (114.000) que en els masculins (32.800). També és destacable que ja es perd més ocupació en el sector serveis (45.900) que en el de la construcció (26.000). Tan sols queden a Espanya 18.156.300 persones que gaudeixen d’una situació laboral favorable. Aquest nombre de gent treballant s’intueix insuficient per amortitzar el cost de la que no té lloc de treball, ja no treballa, estudia o no pot fer res.
Atur corrosiu, demolidor, insostenible i generador de frustracions i angoixes en tots i cadascun dels que el pateixen. Són molts, masses, els que no disposen ja de sosteniment econòmic per seguir endavant, per disposar del que ja sembla començar a ser un privilegi, menjar. I a Madrid encara proposen multar als que cerquen viandes als contenidors amb 750 euros inexistents a les seves butxaques. Que lluny estan del dia a dia!
MESURES EQUIVOCADES
La inoperància i tardana reacció del govern, amb mesures més dirigides a solucionar els problemes de les entitats financeres, veritables governadors a l’ombra, que a les persones i les empreses, ens esta abocant al precipici. Entre elles la fluixa llei de reforma laboral, ideada per no acabar d’emprenyar a ningú, s’ha mostrat absolutament inútil, les xifres parlen per si soles.
L’atur no disminuirà sense l’ajut d’una contractació més àgil, menys arriscada i més ajustada a les noves realitats. Però això requereix de valentia política i renuncies a un costat i l’altre per adoptar mesures antipopulars.
REFORMES LABORALS
A ben segur no agradarà, políticament serà incorrecta, però el cost dels acomiadaments s’ha de revisar, la dictadura dels empresaris era negativa, ara amb la nova situació, els drets dels treballadors poden ser també abusius. Aquest país no pot crear normatives d’àmbit laboral per discursos de relacions contractuals de multinacionals i grans empreses. El nostre teixit de petita i mitjana empresa s’allunya molt dels conflictes existents en aquestes. No es tracta de fer una lloança al lliure acomiadament però tampoc ens podem permetre perdre empreses, que amb menys treballadors serien viables, que acaben en un concurs de creditors per manca de recursos per fer front a les indemnitzacions o autònoms que han de fer un crèdit per pagar-les.
De la mateixa manera la temporalitat actual de moltes de les relacions laborals ha de ser facilitada per no suposar un càrrec excessivament costós per molts negocis que viuen de l’excepcionalitat dels treballs.
La prestació per atur ha de ser una solució temporal d’emergència i en cap cas uns diners per agafar-se un temps sabàtic. Ha d’anar lligada a una forta formació i acotada en temps a la realitat de qui la rep. El PER ha de ser revisat i adaptat a l’actualitat. La renúncia a llocs de treball sota segons quin supòsits ha de ser limitat.
PERSECUCIÓ DEL DELICTE I ELS PRIVILEGIS
A la vegada tot això ha de ser acompanyat d’una impecable persecució de la mà d’obra i el treball en negre, així com de l’economia submergida i els paradisos fiscals.
Privilegis com les SICAV han de ser eliminats.
AJUTS A LA CONTRACTACIÓ I ALS AUTÒNOMS
Des del govern s’ha d’eliminar l’excessiva burocràcia i normatives encara existents per iniciar un projecte empresarial. Les contractacions de personal per a les empreses ha de significar, durant un temps acotat, una bonificació important en les quotes a la seguretat social sigui quina sigui la modalitat, l’edat o la situació de la persona contractada. Un treballador aturat té excessius costos econòmics, personals i socials com per no veure que és més econòmica la bonificació. Tanmateix la realitat dels autònoms s’ha de veure recompensada amb una protecció major, han de deixar de ser els idiotes del grup, ja que o són treballadors camuflats o són creadors d’empreses i llocs de treball.
FOMENT DEL CONSUM
És trist, però encara avui funcionem així, sense consum no hi ha producció, sense producció no hi ha llocs de treball, sense llocs de treball no hi ha diners, sense diners no hi ha consum. Sense empreses no hi ha treballadors, sense treballadors no hi ha empreses. O ens comencen a posar les piles o anem de cap al precipici. Ara jo no es tracta de veure qui guanya sinó de què no ho perdem tot tots. Ara toca arranjar la urgència, després caldrà una àmplia reflexió sobre el que i el com volem ser en un futur.
L’Impost del Valor Afegit (IVA), necessita d’una reducció important, afavorint la baixada de preus dels productes i iniciant una recuperació del consum. Sí, això significaria menys recaptació estatal, però si hi ha més consum es necessitarà més fabricació i a mitjà termini es crearan llocs de treball i per tant l’Estat haurà d’abonar menys diners per l’atur. I en el supòsit de gravar quelcom fer-ho més en productes com ara el tabac, l’alcohol, els cotxes de luxe, la restauració amb estrelles Michelin...
NACIONALIZATCIÓ D’ENTITATS BANCÀRIES
Els bancs o caixes en què la participació de diners públics és ja pràcticament total s’han de nacionalitzar, creant una banca ètica, sense abusius beneficis i que afavoreixi les obtencions de crèdit a les empreses i a les persones, facilitant la producció o el consum.
PER ACABAR UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ
Les dades també deixen una alarmant xifra: 1.425.000 llars a Espanya tenen tots els seus membres actius a l’atur. Moltes d’elles amb hipoteques pendents a les que no podran fer front i hauran d’entrar en un procés d’embargament i posterior desnonament inequitable de la seva llar. I aquí és quan apareix una de les grans preguntes: no es podien haver vinculat les ajudes públiques a les entitats financeres amb la possibilitat d’evitar desnonaments? Aquí si que hauríem d’enviar a algú a l’atur!
Salut


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.