dimarts, 25 d’octubre de 2011

TINC UN SOMNI

Granollers a 25 d'octubre del 2011

Somio en un primer son planer i gentil, un REM esperançador i serè, un son sincronitzat de descans agraït, un adéu a un ahir pitjor que el demà .
Somio en un despertar millor, un obrir d’ulls plens, un somriure immens, una sortida de sol donant llum a un nou dia virtuós de virtuts retrobades, un present millor que el passat.
Somio en un retorn a la pau nocturna de serenitat guanyada, de responsabilitats exercides, d’il·lusions per un demà encara millor.
Somio en gaudir durant molts anys d’un petó i una abraçada, de benvinguda diürna i de comiat nocturn, de la petita de la casa. Un somni que hauria de ser possible per tots els petits de qualsevol casa sigui quin sigui el seu emplaçament.
Somio en una infància amb possibilitats d’exercir la seva pueril forma de ser, Un despertar al món juganer, innocent, il·lusionant. Descobriment de tot, un tot ple de justícia i drets. Infantilisme de vivències benèvoles, experiències benignes, actituds positives per enfrontar amb garanties una etapa adulta de reptes importants. Necessitat d’un creixement pausat, de digestió suau i lenta.
Somio en un món en què el color dels ulls d’un nen siguin més importants que el de la pell, en què la vàlua d’una nena es qualifiqui per la ment abans que pel cos, en què les seves possibilitats de supervivència i superació es basin més en les seves capacitats que en el seu lloc de procedència.
Somio en una nova societat en què la fam no exerceixi de nefast regulador del creixement demogràfic. Un món en què no hi hagi indrets on els infants es morin de fam i d’altres en que pateixin d’obesitat, superant així imatges de cossos massa petits per semblar cadàvers i d’altres exageradament menuts per servir de contenidor d’excessos. Somio en una infantessa de drets alimentaris.
Somio en una victòria damunt un càncer que ha trobat en els més petits la seva vessant més cruel o en què les farmacèutiques responguin més a interessos humanitaris no deixant morir a menors en segons quins llocs per malalties ja insignificants en d’altres, o d'estudi de les malaties que afecten a uns pocs i no són rentables. Somio avançar en garantir la salut infantil d’infants de tot arreu.
Somio en un món on les pistoles en mans infantils nomes siguin una joguina, en què ningú faci servir les armes en mans massa precoces o els utilitzi com escuts per no notar les conseqüències dels trets. Somio en què els conflictes armats s’acabin per nosaltres, però en especial per ells, els més febles.
Somio que el poder d’alguns adults no serveixi per exercir la prostitució o l’explotació laboral infantil. Que el sexe sigui decidit per ells en la forma i el moment adequat o que el treball sigui un dret després de la seva educació, una educació garantida per tots, els d’aquí i els d’allà, sense exclusions.
Somio en una crisi que sigui capaç de diferenciar qui l’ha provocada, culpant a uns adults capaços de superar-la i  en la que els menors no han de ser víctimes d’una pobresa extrema creada per uns majors de fantasioses virtuts especulatives. Somio en retrobar un camí racional de bonança econòmica per tothom.
Somio en què aquí els desnonaments no tanquin els ulls dels fills i filles de tantes famílies davant un entorn desconegut, uns ulls que pels d’allà haurien d’obrir-se per ser conscients del que significa disposar d’una llar. Somio en un sostre per a qualsevol.
Somio en uns adults capaços de reiniciar un camí perdut obrint noves rutes satisfactòries per un futur que és d’ells, dotant-los d’un millor present i ensenyant les equivocacions d’un passat que ens ha portat fins aquí.
Somio en l’habilitat de tots per canviar, per deixar un llegat més sostenible, igualitari, just i solidari en què els nostres fills i filles, els vostres, els de tots, ens recordin com els seus grans protectors i acompanyants en la felicitat.
Somio en què tot això deixi de ser una utopia.
Gràcies Martin Luther King per servir-me de guia per aquest article, ja ho veus tan de temps i hem de continuar somiant.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.