dimarts, 18 d’octubre de 2011

EL PARE SEMPRE HO FA MALAMENT

Granollers a 18 d'octubre del 2011

La professió de pare requereix d’infinitat d’aptituds, una de les quals és tornar-se insensible a algunes preguntes i afirmacions que deuen ser pròpies al càrrec que has decidit agafar.
Deu ser que la paternitat porta implícit entrar en convulses contradiccions amb qui forma part de la dualitat imprescindible pel teu propòsit: la dona.  Si les discussions no havien fet mai acte de presència, què millor que aquesta ocasió per començar? Si les diferències de criteri no eren a l’ordre del dia, hi ha una oportunitat com aquesta per fer-les presents? Si no t’havies sentit mai exclòs del nucli familiar, de dos ara convertit en tres que semblen més que mai dos, per què no ara? Si mai t’havia retret els defectes, potser esperava reforços?
Discussions, enfrontaments, deliberacions  que per absurdes esdevenen importants.
No li aixequis tan el biberó, la crema a la vulva de dalt a baix, els bolquers els has posat massa tensats... com és que ja ho sap tot ella ? Vols dir que has mirat bé la temperatura? 37, aquesta nena té febre, això no va bé, al menys no sóc l’únic que no va bé! T’ho havia dit, de 8 cereals, l’has portat de cinc, collons els trobarà a faltar? Veus ja plora, plora molt sempre, té gasos, li fas un massatge a la panxa, massatge que no fas bé, fins i tot estudis d’això té!
Fa calor, tinc fred, posa-li el jersei a la nena, però si s’ofegarà! Aixeca-li una mica el cotxet que va massa estirada, però si està plorant per què no pot dormir, plora per què la molestes. Llàgrimes als ulls i braços enlairats, vol que l’agafis que va cansada, sempre esta cansada ens pren el pèl, és que tot et fa mandra!  
Arribes a casa, s’han discutit, ella vol que la renyis, tu penses per què i ara? La renyes, ella pregunta per què, per què m’ho ha dit la mare! Vols dir-li a la teva filla que apagui la tele!, però si fa vint minuts que la mira! li podries dir tu, a mi no em fa cas, a mi si?,  al final la nena emprenyada amb tu. Papa, puc jugar al mòbil, sí, està castigada! sempre fas igual, i jo que sabia!
Però últimament n’hi ha una que s’ha posat molt de moda. Que la nena deixa la roba mal posada, ets cagada al teu pare! Que la nena s’ha deixat la carpeta dels deures a l’escola, ets igual que el teu pare! Busca la joguina que no sap on ha deixat, t’assembles tan al teu pare!  Li cau un tros de truita al terra, és que fas com el teu pare!, acostat. 
Com a pare agrada que la filla se t’assembli, però sempre ha de ser quan ho fa malament?
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.