dilluns, 17 d’octubre de 2011

17 D’OCTUBRE DE 1986. FA 25 ANYS

Granollers a 17 d'octubre del 2011

“Le Comité International Olympique, réuni dans sension plenieur à Lausanne, à attribué l'organisation des Jeux Olympiques des XXV Jeux Olympiques, mille neuf cent quatre-vingt-deux, au vila de, un moment...au vila de Barcelone”. Juan Antonio Samaranch.
D’això fa vint-i-cinc anys. Era un 17 d’octubre del 1986 quan el president del Comitè Olímpic Internacional pronunciava aquestes paraules al “Palais de Beaulie de Lausanne”. Abraçades i llàgrimes entre l’expedició desplaçada per a l’ocasió, Pasqual Maragall, Narcís Serra... Plaça de Catalunya plena, senyeres al vent, globus, salts. braços aixecats per agafar el que semblava inabastable, emocions i il·lusions a flor de pell. Somriures, petons, sentiment de ciutat i país necessitat de reconeixement, un reconeixement digne de fer un pas endavant. Primera sensació d’haver avançat al gran rival: Madrid, un Madrid, en representació espanyola, que havia fet costat a la candidatura de forma solidaria.
Barcelona aixecava el cap, Catalunya ensenyava la pota, es feien presents en un món que els havia obviat. Anys per endavant de constants obres, de continuats canvis, de reformes i novetats, de necessitats que es feien realitat. Obertura de Barcelona al mar, torres bessones noves, estadi remodelat, vila olímpica, rondes, ciutat vella d’aspecte nou, jocs de compromís de país, un país que veia com al voltant de la capital es notava la pròxima arribada dels jocs: Granollers, Terrassa, Sabadell, Banyoles...
Presentació d’en Cobi, viatja de la torxa, i arribada d’un esperat 25 de Juliol de 1992 en que començava el gran repte. ¿Seríem capaços d’aprovar amb nota? 60.000 voluntaris intuïen cert èxit. Presencia real en un acte realment imponent, ¿potser per què era el nostre? No, aquest va marcar un abans i un després en el disseny de les festes d’inauguració. Representació imponent de l’escena mitològica d’Hèrcules, separació dels continents d’Europa i Àfrica, creació del mar Mediterrani, mar de significació del nostre caràcter. Escenificació del naixement de la ciutat. Llums, colors, multitud de gent, moviments programats de programació matemàtica. Freedy Mercury, absent per la virulència d’un desconegut de nom SIDA, i Montserrat Caballé, aixecant les veus per entonar la cançó oficial dels jocs. Entrada d’una torxa plena de disseny, començava una nova  “Barcelona fashion ”, en mans d’un conegut, i vist ara jovenívol, Herminio San Epifanio, a la captura de l’arc del desconegut Antonio Rebollo. Encesa de la fletxa de l’esperança, sortida de l’arc i peveter en flames, encara avui està en dubte si la va encertar de ple.
Competicions esportives, 9356 atletes de 169 països, la desfeta Unió Soviètica sota el nom d’equip unificat, competint en 28 esports i 257 especialitats. Ciutats engalonades, plenes de gent, turistes voltant, esportistes i organització passejant per les Rambles amb el distintiu penjat del coll. Esperit de tolerància, companyonia, imprescindible pels autòctons servir als forasters.
Dies de joia, il·lusions, esperances, solidaritat, esperit esportiu posat en el dia a dia. Jocs Olímpics declarats els millors de l’historia. Orgull de sentir-se barceloní, granollerí, sabadellenc... Orgull de sentir-se català.
15 d’octubre del 2011, dos dies abans de celebrar la efemèrides 25 anys després. Vint-i-cinc anys en els que tot sembla haver fet un pas enrere. Torna la gent als carrers, però és gent que reivindica de nou aquell sentiment perdut d’orgull, aquella sensació d’anar tots a una, aquella esperança d’un pas endavant. Varem sortir a celebrar, ara sortim a reclamar. Passejàvem per carres engalonats per la festa, trepitgem carrers de missatges contra la negació de drets, a favor d’un canvi de sistema, contra l’abús de les entitats bancàries o l’especulació dels mercats de valors. Inauguràvem edificis, ahir ocupaven vells edificis per donar-los a qui s’ha quedat sense. Ens ho varem creure tot, ens van deixar pensar que tot era veritat , ara resulta que tot era mentida.
¿Què ha passat? Si us plau doneu-nos uns nous Jocs Olímpics, o millor dit doneu-nos un nou ordre social, econòmic i polític que reflecteixi l’esperit esportiu.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.