dijous, 20 d’octubre de 2011

LES MOTXILLES

Granollers a 20 d'octubre del 2011

El primer dia, del nou curs escolar de la meva filla, em va sorprendre desagradablement el pes de la motxilla. Indignació amb la quantitat de càrrega que a la seva edat, i amb les noves tecnologies envaint tot el nostre entorn, li feien portar. Indignat amb aquells que treballen per una millor educació de la infància  sense pensar en els riscos d’un sobrepès com aquell en un cos tan feble.
Ara m’adono que no és l’única motxilla plena. A la Diputació de Barcelona, i sempre segons informacions, entre 54 alts càrrecs van arribar a portar 1,3 milions d’euros en les denominades motxilles dels diputats, suposo que no devia ser en monedes, Unes motxilles que asseguraven la diferencia de salari, en cas de continuar treballant a la Diputació i en una funció menys retribuïda. amb el nou sou, Això sí, cada any es deduïen un 10% fins a que la xifra s’equiparava a la nòmina de la nova responsabilitat, gràcies. Indignació amb la quantitat de diners, i amb la situació que estem vivint, que alguns es van emportar. Indignat amb aquells que treballen per nosaltres buscant una millor societat sense pensar en els riscos d’un sobresou com aquest en unes arques tan febles.
A diferencia de la motxilla de la meva filla, que era igual al de tots els de la seva classe, les de la Diputació nomes eren pels dels cursos superiors. Al menys la meva filla no va ser discriminada.
Al final suposo que van optar per la mateixa solució que nosaltres, posar rodes a la motxilla, les van posar com a dietes?
A dia d’avui no hi ha dictamen sobre la legalitat d’aquests suposats privilegis, legalment li correspon a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat dictaminar, però jo modestament dictamino,  si s'acava confirmant el fet, que em sembla alegal. Alegal pel que significa de privilegi d’uns servidors públics que no acceptem el marc laboral normal en què ens movem tot el públic pel que treballen. Alegal pel que significa d’utilitzar fons de l’erari de tots per guanyar el mateix fent menys o disminuint les responsabilitats del lloc de treball. Però també dictamino que personalment em sembla immoral per la discriminació que comporta entre treballadors del mateix organisme públic, dotant de privilegis a uns que els hi són negats a d’altres.
Ignoro quants serveis dels propis d’una Diputació, de la qual també ignoro si serveix, s’haurien pogut prestar amb 1, 3 milions d’euros tan malgastats. I després es queixen si molts ens postulem amb la seva dissolució, la desaparició de la Diputació de Barcelona de moment ja hauria significat aquesta xifra d’estalvi. Senyors amb actituds com aquestes cada dia serem més els que no veiem la necessitat de la seva burocràcia.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.