dimecres, 19 d’octubre de 2011

AVUI POSAT EL LLAÇ ROSA A LA FOTO DE PERFIL

Granollers 19 d'octubre del 2011

19 d’octubre, Dia Mundial de la lluita contra el càncer de mama.
Mes de tons ocres, terrosos, rogencs, de grocs envellits. Mes d’enyorança a la disbauxa estival. Benvinguda al descobriment de les fulles caduques, melangiós acomiadament al florir constant. Octubre nostàlgic, de recolliment, d’introspecció.
La necessitat inventa un nou octubre tenyit de rosa, li fem un llaç i li conferim categoria d’esperances de tardor renovades, d’il·lusions contingudes, d’acompanyament a qui pateix el costat més fosc del color. Octubre convertit en musa profètica d’una victòria final en la lluita contra el càncer de mama.
Octubre rosa, color emocionalment relaxant, amb influencies amables, suaus i profundes. Rosa d’amor, de protecció, d’afecte. Tint que, en contraposició sexual amb el vermell de la passió, reclama amor profund, veraç i altruista. Tonalitat que dona sentit a paraules de contingut majúscul: innocència, entrega, ajuda al pròxim, acompanyament i solidaritat. Rosat, color de feminitat, d’expressions plàcides. Rosa magnànim.
Coloració suau que dissimula una important i esgotadora lluita. Rosa guerriller enllaçat, pigment milicià de rebel·lia, indignació i força. Arquer resistent de fletxes enverinades de superació i esperança enfront l’enemic, un enemic massa fort per enfrontar-lo elles soles.
Càncer selectiu, racista, intolerant, masclista vulgar que renega de l’existència femellenca i creu que la seva superioritat es basa en la crueltat i la imposició de les seves inhumanes raons. Càncer de similituds amb els similars, càncer més desigual que la majoria. Malaltia d’individualitat donívola, de lluita personal d’un sol sexe, malanança de necessari suport i acompanyament masculí pel triomf col·lectiu de dos que són un tot, dones i homes, homes i dones.
Experiència personal: fa anys vaig ser operat de “ginecomàstia”, un desenvolupament anòmal i benigne de les glàndules mamàries masculines. Era adolescent i em produïa un rebuig enorme veure els meus pectorals amb aparença femenina. Trauma de joventut, joventut d’amargor davant el trauma. Pas per quiròfan i solució a un senzill problema estètic, estètica que s’havia convertit en un problema.
Antinòmia de la vivència de qui perd un pit o ambdós davant l’atac d’un càncer amb poc de benigne, sinònima comprensió dels sentiments de les conseqüències prèvies o posteriors d’un mateix fet.
Afortunadament la lluita contra el càncer de mama és de les que assoleixen més altes quotes de supervivència. Solució invasiva del problema de salut, problemes amb els rastres posteriors d’una invasió massa dura. Gairebé tot té solució, però tot necessita del seu temps i procés, temps i processos en ocasions de lentitud extenuant i desgastadora davant una ment que prioritza esgotada. Conseqüències físiques doloroses, dolor psíquic davant una societat com la que tenim, amb un sexe femení massa estereotipat, massa pressionat per estàndards de bellesa que hauríem d’anar eliminant. Massa valor al com som, poc al que realment som.
El Facebook, poderosa arma divulgativa, avui ens brinda l’oportunitat a tots de fer més present que mai el llaç rosa de la lluita contra el càncer de mama. Ensenyem a les pantalles quans som, mostrem-li al gran enemic quina quantitat de gent formen part de l’exèrcit que lluita contra ell. Dones, homes, homes i dones, posem-nos tots el llaç rosa com a foto de perfil. És un gest petit, un gran gest d’acompanyament a totes aquelles que han de fer front a un enemic com aquest. SOM-HI!. Cada dia hi som més a prop, però el camí que encara manca no deixem que la facin soles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.