Obro la porta de la botiga, amb el pas dels minuts gaudeixo de la presencia d’una família, guitarra en mà, il·lusió en l’expressió. Acaben de comprar-la en una botiga de material usat de la ciutat, el nom faré bé en ometre, i em deixa estupefacte que em demanin una corda, ¿no és acabada de comprar?, ja els hi han donat així, ¿haurien comprat un cotxe sense una roda, una nevera sense porta o un gos sense orelles? Per cert, jo tampoc els hi hauria venut.
Entenc la professió de venedor com l’assessorament al client en l’adquisició d’un bé material que ompli les seves necessitats culminant l’operació en una transacció econòmica en la que ambdues parts en surten beneficiades. Això hauria de ser així, no sempre és així.
El venedor ha de ser aquella persona professional i competent en la matèria objecte de la venda. Professional en el procedir, discurs veraç en l’explicació i actuació regida per criteris ètics i morals. Això hauria de ser així, no sempre és així.
El comprador per la seva part, i davant del contracte no escrit que signa, ha d’estar informat de les característiques d’allò que es apunt d’adquirir. Com deien “la ignorància de l’ignorant és ignorar la seva ignorància” i, per superar les limitacions que tenim tots, ha de sol·licitar la informació imprescindible. Això hauria de ser així, no sempre és així.
Observo l’instrument, repasso el claviller, imprescindible per afinar-la. Una clavilla no gira, un lateral és separat de la fusta que li serveix de base, ¡quin desastre!. No pregunto pel preu, ja el considero d’il·lusions barates, de realitat excessivament cara. La reparació, per deixar-la en les mínimes condicions, ¡i tant mínimes!, surt per damunt del que es suposa raonable pel material a reparar. A vegades allò barat surt car. Això no hauria de ser així, a vegades és així.
Repassant les premisses del principi, m’adono que ni el venedor ni el comprador han actuat correctament. Però, com sempre, hi ha un més dèbil que l’altre, i davant la venda produïda, el venedor i l’empresa a la que representa, han actuat amb una manca absoluta de professionalitat o amb una actitud de possible mala fe. Ha estat una venda denominada engany.
Finalment he actuat amb professionalitat, ètica i veracitat i després d’una estona d’assessorament els clients han estat informats del millor per les seves necessitats i s’han quedat una guitarra de sis cordes que reportava benefici a ambdues parts. No és cap mèrit personal, així hauria de ser sempre, així ha estat aquest cop.
Encara que soni surrealista, us asseguro que no hi ha res de mentida.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.