dijous, 8 de desembre de 2011

DOPATGE COMERCIAL

Granollers a 8 de desembre del 2011



Un mateix terreny de joc, una mateixa pista, un mateix estadi, una muntanya igual, dos contrincants. Una sola competició esportiva, unes normes prèvies iguals per ambdós. Al final un guanyador. En quantes ocasions hem descobert la trampa? el guanyador havia utilitzat substancies prohibides segons normativa per millorar els seus resultats. En aquest supòsit el títol, el trofeu o el reconeixement els hi són retirats.
Comercialment, i a nivell global, passa quelcom similar. Molts competeixen en un mateix terreny de joc i comparteixen espectadors, però en aquest cas les normatives si que són diferents i això fa que un surti “dopat” i l’altre no, deixant a aquest últim en inferioritat de condicions.
Grocs
Una empresa de fabricació de sabates catalana ha de respectar la dignitat laboral dels seus treballadors dotant-los d’un salari adient, pagar la part corresponent a la seva seguretat social el que li proporciona a ell protecció i permet assumir les despeses dels que ja no treballen. Tanmateix ha d’assumir uns costos en riscos laborals i protecció de dades que s’han convertit en una quota més. A això s’han de sumar les obligacions dineràries que generen les normatives mediambientals o les diferents normatives de producció nacionals o europees. Ha de fer front als impostos pel bé del col·lectiu i a una multitud de taxes per fer possible l’inici o manteniment de la seva activitat... És així, ha de ser així, un així que possiblement podria ser menys si tots els diners col·lectius es gestionessin d’altra manera.
Vermells
Una empresa de fabricació de sabates en segons quins països no respecte cap dignitat laboral dels seus treballadors, treballadors que a vegades no estan ni en edat laboral.  No paga cap mena de seguretat social per proporcionar la segurança de tots ells o oblida absolutament a qui ja no treballa.  Els riscos laborals no els coneixen o la protecció de dades és quelcom oblidat que no es protegeix quan ni tan sols es digne de protecció la persona. Les normatives mediambientals no existeixen, ni les nacionals ni cap. No disposen d’impostos pel bé del col·lectiu ja que en ocasions és el mateix xeic qui decideix que significa aquest bé de tots i el paga. Les taxes són inexistents... És així, no hauria de ser així, un així que possiblement hauria de ser canviat.
Estadi
Finalment grocs i vermells acaben coincidint en un mateix terreny de joc. Allà posen els seus productes a disposició dels espectadors. Els vermells guanyen, la seva oferta és més atractiva. Els grocs surten derrotats. Alguns els intenten animar parlant del valor afegit del seu joc, però en moments de crisi en què es valoren els resultats més que d’altres aspectes, condemnen als grocs a la seva desaparició. Els jugadors han de buscar equip nou, si el troben.
¿Quan serà capaç la Comissió de Dopatge Comercial de marcar unes normatives que permetin als diferents contrincants disposar d’igualtat de possibilitats quan es troben en un mateix estadi? No es pot demostrar que els vermells s’estan dopant?
A les lligues nacionals la globalitat poc té a fer però quan es tracta d’un Mundial, o els fem fora o els sancionem per què quan entrin al camp els seus arguments no es basin en la trampa que els permet la seva situació d’origen. I tot això no és només proteccionisme nacional, és també posar en valor, a segons on, els valors que aquí hem donat per assumits.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.