PER NADAL, ENTREVISTA A JESÚS

Granollers a 25 de desembre del 2011

Jesús de Nazaret és Fill de Dèu, la seva encarnació. Déu, divinitat, ser superior. No és humà, representació sagrada i màxim mandatari de la teocràcia. De nom divers, Al.là,  Jahvè,  Elohim,  Santísima Trinitat,  Anu,  Ngai,  Déu... és infinit, immutable i perfecte i gaudeix de la possibilitat de ser omnipotent, savi, bondadós i repartir justícia. Les religions que processen la seva adoració poden esdevenir monoteistes (divinitat única) o politeistes (de diferents divinitats).

Jesús de Natzaret, nascut a Betlem, va ser un predicador jueu que va viure al començament del segle I a les regions de Galilea i de Judea i que va ser crucificat a Jerusalem pels volts de l'any 30, sota el govern de Ponç Pilat. Segons la creença un cop mort va ressuscitar i amb aquest acte va redimir el gènere humà.

La figura de Jesús de Nazaret i el seu missatge han esdevingut un dels fets de més influencia de la civilització occidental durant els darrers dos mil anys i de les seves vivències i ensenyaments en neix la Bíblia una recopilació de texts religiosos del cristianisme, un llibre escrit en un període de 1600 anys, en el decurs de 60 generacions i redactada per més de 40 autors.

Jesús, com qualsevol, no deixa indiferent a ningú i gaudeix tan de fidels seguidors com de convençuts detractors.

Avui és Nadal i viatjo al més enllà per entrevistar al meu Jesús, a ben segur diferent al de molts, però en el meu imaginari aquest és en el que crec.

1- Déu va crear l’home i la dona i ràpidament van caure en el pecat ¿error de Déu?

En absolut, Déu era molt conscient que la seva creació era imperfecta. La poma no era més que una representació dels molts entrebancs que a partir d’aquell moment Adan i Eva es trobarien. I molts d’ells eren tant atractius què possiblement cometrien equivocacions, era hora de començar a aprendre dels errors.

2. Són creats al sisè dia ¿per què?

Sense un lloc on viure, un entorn que els permetés respirar i els procurés menjar i veure no haurien sobreviscut. Primer la terra on situar-los, després la llum i la foscor. L’atmosfera i l’aigua eren imprescindibles així com la terra i el mar, o la vegetació i les plantes. Al quart dia, el Sol, la Lluna i els planetes per crear durant el cinquè dia les criatures aquàtiques i les aus. I al sisè dia els animals terrestres, entre ells l’home i la dona.

3. El veig preocupat...

Els últims en arribar s’ho estan carregant tot. No són conscients que Déu va crear una existència equilibrada en la que no és possible la supervivència d’un element sense els altres. L’home i la dona en són un més, i aquest més  només perdurarà respectant els altres.

4.- Com valora l’actual església catòlica apostòlica romana i els seu màxim representant, el Sant Pare i el vaticà?

És evident que la tasca de l’església és de vital importància en l’actual societat. Els valors catòlics serien acceptats per la immensa majoria dels sers humans, catòlics o no. Una altra valoració mereix el posicionament davant les dinàmiques socials dels seus representants. Aquí m’agradaria diferenciar la base, de la punta de la piràmide. Agraeixo de tot cor la difusió del meu missatge però evidencio un apropament a la societat dels treballadors i un clar distanciament dels superiors. Cada cop més, observo missatges adaptats a les noves realitats dels qui en nom de l’església treballen amb els més desvalguts, en països subdesenvolupats o en guerra i denoto cert allunyament d’aquest en els màxims representants, el Vaticà i el Sant Pare. Sóc conscient que ells només vetllen per seguir els meus dogmes però m’agradaria que pensessin que jo vaig néixer fa 2014 anys. No era tot molt diferent? Necessiten d’una reflexió profunda, no entenc una església allunyada dels nous models socials i de les seves noves necessitats i circumstàncies.

5- Que el sorprèn més?

Què en tan temps els set pecats capitals, és a dir, els vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes i catòliques semblen ser més presents i vàlids que mai. La luxúria, la gola, l’avarícia, l’accídia, la ira, l’enveja i la supèrbia s’han apoderat dels essers humans i fan ombra a d’altres actituds presents de més vàlua. Els pensaments i desitjos obsessius de naturalesa sexual com les violacions, els abusos a menors o la prostitució i el tràfic sexual segueixen a l’alça. L’excés de menjar s’ha encomanat al consumisme bulímic de qualsevol article i mentre uns abusen de plaers altres han de morir de mancances. El benefici personal s’ha imposat per damunt del col·lectiu afavorint la cobdícia com a raó de ser millor comparativament a l’altre. Davant les moltes frustracions generades pel invent del sistema especulatiu, que no capitalista, l’odi, l’enuig i el rebuig s’han apoderat de molts i l’enveja ha fet acte de presencia en gairebé tots. La supèrbia es practica constant, tothom desitja ser el més important. L’accídia, l’allunyament de mi i les meves prescripcions per a la consecució de l’eterna salut, són cada cop més evidents.

6- Quin miracle s’ha de produir per canviar la situació actual?

Miracle cap, entre tots ho heu espatllat massa. Ara toca desaprendre per començar de nou, recuperar els valors que vaig defendre i em van costar la vida per renéixer i redimir els vostres pecats. El Pare era coneixedor de les vostres debilitats però mai hagués pensat que les portaríeu a aquest extrem. Déu no ha perdut encara la confiança en vosaltres però aquest cop necessita un senyal per continuar fent-vos costat. Sou vosaltres i només vosaltres els que heu de canviar. Heu de retornar a les virtuts: la castedat, entesa avui com una sexualitat basada en els respecte mutu, la temprança o moderació en els plaers i l’ús dels béns creats i disposats, la generositat per preocupar-nos dels nostres però també dels altres, la diligència per superar l’accídia, la paciència per comprendre i compartir evitant la ira, la caritat davant l’enveja o la humilitat per deixar de superbs. És imprescindible que ho feu sinó alguna de les profecies sobre el final s’acomplirà. I no serà per mandat diví, els responsables gaudiran de noms i cognoms. Aneu tard però hi sou a temps.

7- Un desig...

Desitjo que el ser humà recobri la saviesa, l’honestedat, la veritat i assumeixi com a seus valors que s’han perdut: igualtat, solidaritat, amor i respecte. Només així el futur està assegurat. Avui penseu en dir Bon Nadal als vostres però també als seus. Pot ser un primer pas.

Com sempre la paraula de Jesús és plena de saviesa. Ara només manca que els seus deixebles, i els que no ho són, prenguin nota i actuïn en conseqüència.

Salut