dissabte, 3 de desembre de 2011

PUC DENUNCIAR AL MEU MARIT?

Granollers a 3 de desembre del 2011
Divendres 23:30

Asseguts còmodament davant de la televisió. Ell encara llegeix el diari del dia, que collons llegeix desprès de tot el dia llegint-lo? A vegades penso que repassa fins i tot les lletres petites dels anunciants. Li veig cara de preocupació i circumstàncies, sembla amoïnat, està interessat en el que llegeix. El conec i no comento ni pregunto, no m’ho explicarà, explica sempre poques coses. Ja fa anys que la comunicació de parella s’ha convertit en una companyonia silenciosa, ni el soroll de les discussions omple ja la casa. Primer era la presencia dels fills, ara l’absència d’ells, després ja veure’m.
Habitualment miro en diferit els capítols de “Sexo en Nueva York”, sèrie que a ell el supera, segons diu per supèrflua, m’estarà insultant? A la pantalla, la Samantha, nimfòmana per excel·lència, es disposa a gaudir d’un jove musculat amb sis monticles a l’estomac enlloc de la solitària duna d’en Joan. És apassionada i apassiona veure-la fruir dels prolegòmens: lents, excitants, sensuals, erotisme pur.
Penso que aquest divendres podria estar marcat en el calendari. Avui podria ser el dia, dia que fa molt que no és. M’haurà abandonat la Samantha que porto dins? El miro de reüll buscant complicitat; encara llegeix, llegeix el que llegia. Fins i tot repassa! Les imatges a la petita pantalla m’exciten, no ho hauria pensat mai, ara necessito de visions alienes per notar-me viva, no hauria de ser ell qui ho provoqués?. Ah no, que llegeix.
M’incorporo del sofà, espero que em pregunti, em miri... continua amb els ulls enganxats al full. Res de res, potser és que no el sedueixo? Decideixo anar al dormitori per despendrem d’aquest pijama, ara que em miro, té cert aire de libidinós jubilat. Obro el calaix i opto per canviar de calces, millor unes “brasilenyes” que em marquin bé el cul, les negres, amb la blancor de la meva pell contrastaran més i permetran decorar-me les cames amb uns pantis negres i lligacames; recordo que l’excitava aquesta combinació, haurà canviat? Sostens a joc, o millor no, samarreta fosca de transparència lasciva i faldilles de col·legia-la que em rejoveneixin. Saps què?, em faré dues cues per acabar de rematar-ho.
Disposada a l’encarament amb la meva víctima; sí, avui em transformaré en una perseguidora, d’avui no passa. Travesso el passadís, i m’autoflagel.lo amb preguntes: ball sensual?, “striptease”?, amb música o sense?, primer els sostens o les calces?. Agafo consciencia de la manca de pràctica actual per convertir-me en una Kim Bassinger. Què m’ha passat?
L’encaro, haig de cridar el seu nom, no s’havia adonat que tornava a ser aquí. Em mira, què fas? M’acosto, moviments sensuals, em trec la faldilla abans d’arribar. Continua mirant i somriu. L’he fet feliç o se’n fot? Em toco a poc a poc, aixeco la samarreta, jo ja els tinc turgents, m’he excitat. Encara no ha deixat el diari, se li haurà enganxat a les mans? Arribo fins als seus dominis, ja només em tapen els pantis i les lligacames. El llepo al coll, li faig un petó, trec la llengua, noto la seva boca tancada. La mà d’ell desperta, ara em tocarà, em dedicarà atenció, és viu! Em separa, avui no que estic molt cansat, ha estat un dia dur. És la versió masculina del mal de cap? Hi torno, rebuig de nou, de nou l’excusa. M’emprenyo, m’aixeco, he decidit anar a dormir. Va no t’emprenyis, demà! diu. Vés a la merda! contesto per dins meu.
Dissabte 8.00
Despertar a un nou dia. Recordo la situació de la nit anterior. Em culpo o el culpo? És igual. Al menjador reconec el diari, s’haurà convertit en el seu nou amant? L’agafo i el miro. Llegeixo: “condemnat a pagar 10.000 euros per no fer sexe amb la seva dona durant anys”. Descobreixo el que l’amoïnava. És la meva!, potser no seran 10.000, però cinc o sis segur. Al continuar la lectura interessada, em desanimo al comprovar que aquesta sentencia és a França. I em pregunto: quan podré denunciar al meu marit en concepte de danys i perjudicis per l’absència de relacions sexuals durant anys? La justícia d’aquest país és una merda! Per això i moltes altres coses. Hauré de dissoldre una Viagra al cafè.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.