divendres, 9 de desembre de 2011

SÓC AIXÍ, AGRADI O NO

Granollers a 9 de desembre del 2011

Sóc imperfecte, imperfecció que em fa ser com sóc, intento ser el més perfecte que puc.
M’agrada escoltar veritats, no dic mentides.
Dic veritats, no escolto mentides.
Guardo silenci per respecte, silenci que no atorga respecte a segons quins crits.
Parlo amb qui crida amb raó, callo davant de qui el mou el crit de la desraó.
M’agrada parlar de realitats, no escolto invencions.
Invento sobre realitats, renuncio a crear ficcions.
Crido per allò que és just, tanco les oïdes als crits instal·lats en la injustícia.
Les injustícies em fan treballar, les justícies aplaudir.
Ideo, formo, m’implico i m’esforço per portar endavant les idees, idees que no dono per què siguin treballades per altres.
Parlo quan treballo, callo quan només sóc capaç de mirar.
Admiro la solidaritat, no necessito ser admirat per solidari.
El que faig ho considero poc important, però considero molt important fer-ho.
M’agrada el protagonisme, rebutjo ser protagonista.
Aprenc amb les caigudes, m’aixeco amb la lliçó apresa, intento aprendre sense caure.
Ric amb qui plora, ploro amb qui riu, riem junts, plorem plegats.
Estimo a qui m’estima, estimo a qui m’odia, odio que no estimin.
Sóc segons allò que crec, crec segons allò que sóc.
Faig i m’equivoco, estaria equivocat si no fes.
Presto atenció a les crítiques constructives, obvio la construcció de crítiques obsessives.
Obsessió per ser feliç a diari, felicitat que hauria de ser l’obsessió de tots cada dia, obsessiono un dia feliç per tots.
No dispararia ni amb armes ni amb paraules contra ningú, ningú podria evitar els meus trets si em toquen a la família o als amics , aquesta és la línia vermella.
Sóc com sóc, i tot i que sóc així prefereixo això a ser com és algú.
I per cert aquest algú no farà canviar la meva manera de ser, seguiré essent com sóc encara que a aquest algú li agradaria que fos com ell insinua.
Com deia la meva terapeuta: “si a algú no li agrada com ets, el problema el té ell”
Teniu algun problema? Te’ns algun problema?
I per cert, sí, sóc un venedor de flautes, llàstima que a diferencia de la flauta d'aquell d'Hamelin, la meva no fa marxar les rates!
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.