Fa dies que no dormo bé, el cansament s’ha tornat omnipresent i la formació reticular del meu encèfal s’ha hiperactivat a causa de la sobre-estimulació de l'entorn i la meva incapacitat per disminuir l'estat d'alerta. Pateixo l’estrès de l’independentista accelerat que mirava d’atrapar un horitzó utòpic...
Segueix llegint a l'enllaç:
http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/massatge-independentista-68243.html
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manifestació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manifestació. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de setembre del 2012
MASSATGE INDEPENDENTISTA
Etiquetes de comentaris:
11s2012,
Catalunya,
CIU,
ERC,
independència,
manifestació
dimecres, 11 de juliol del 2012
10J
Ahir
feia dos anys de la gran manifestació en rebuig a la sentencia de l’estatut i
pel dret a decidir. Als carrers es va respirar una onada independentista plena
de senyeres i reivindicacions per un dret democràtic com és el de
l’autodeterminació.
Però
aquella gran manifestació del 10 de Juny no va canviar res del substancial. És
cert que l’independentisme a Catalunya és en un procés de creixement. Però no
obviem l’entorn en què es mou aquesta evolució i que la pot situar més en una
resposta a les necessitats d’unes escurades butxaques que a una reclamació
democràtica de qui pensa amb el cor per un país amb personalitat, cultura i
llengua pròpies. Això sí, alguns han despertat i som més.
No
ens van escoltar ni ens van voler veure. Ni els d’allà, ni els d’aquí. D’un
costat, Espanya centralitza més sota l’excusa de la crisi i ens ataca virulentament
la immersió lingüística o els drets adquirits pel parlament durant tants anys
de lluita constant. Són cecs? Mentrestant, que fan els nostres representants? Pensar
en clau de partit i barallar-se per un pacte fiscal de clares reminiscències a
l’estatut pel què sembla d’utopia abocada al fracàs. Son sords?
En
aquests dos anys el que ha quedat clar és un fet irrefutable: el federalisme ha
mort. Aquelles proclames per un canvi en profunditat del model de l’estat
espanyol no gaudiran d’una millor oportunitat. El dau es va llençar sobre la
taula, i l’as no va sortir.
Ara
tan sols queden dos camins: l’acceptació a ser una comunitat cada cop menys
reconeguda (més Espanya) o la independència (més Catalunya). I cadascú s’ha de situar en un lloc a l’altre.
Sí,
el 10 de Juny, ara fa dos anys, el carrer reclamava més unió i coratge pel dret
a decidir. Dos anys després continuem igual. No, no ha canviat res. És el de
sempre: la ciutadania parla i la política ignora.
El
país és darrera, que deia Josep Maria Puyal I jo pregunto: però hi ha algú
davant?
Salut
Etiquetes de comentaris:
10 Juny,
Catalunya,
federal,
Indepèndencia,
manifestació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
