ARA, DIA DE REIS

Granollers a 9 de gener del 2012

Els Reis Mags de l’Orient van passar per casa, tancant ja les Festes de Nadal, després de què la família assistís a la paupèrrima cavalcada que hauria de ser denunciada per publicitat subliminar: els més petits es mereixen ser bombardejats per caramels d’una entitat bancària còmplice de la situació actual?

De tot el recorregut i la posada en escena res significatiu més enllà del somriure innocent de la meva filla i tants altres infants. Tristor en mi al ser conscient del pròxim descobriment, per part de la més petita de la casa, de la veritable màgia de ses majestats que a ben segur donarà pas a la realitat de la monarquia existent que llença per terra els valors del tres que ens visiten un cop a l’any: solidaritat i honorabilitat. He vist que el príncep Felip està molt angoixat: a la notícia de què els seus pares són els reis ara hi ha d’afegir que el seu cunyat és l’home del sac. Baltasar, Melcior i Gaspar donaran pas a l’home del sac que ens visitarà durant tot aquest 2012.

La nena, amb vuit anys, no aguantarà un any més les badomies d’una faula de clara conspiració comercial. Això sí, desitjo que les noves intencions d’organització dels festius no tirin per terra una tradició carregada d’il·lusions com aquesta: els polítics i els agents socials en són capaços.

No cal despertador, la petita s’aixeca a una hora mai assolida per anar al cole i rient. Dia de regals, de riures i somriures, de destapar il·lusions i embolicar decepcions. Jornada de desordre absolut a la llar, de baralles per deslligar nines de caixes pensades per la tortura, de llegir instruccions de jocs impensables.

Dia de felicitat per a molts, de tristor per molts altres. Enguany els Reis Mags de l’Orient, disfressats de diari i amb dos dies de retard, també van pensar en ells. Un munt de gent que en dies com aquest recorda amb més tristor que mai a qui ha caigut víctima del càncer, malalts i famílies que pateixen la seva crueltat però també per molts de nosaltres que només d’imaginar les conseqüències derivades d’un diagnòstic mèdic que l’anomena, ens angoixem.

Sí, l’ARA s’apunta a la iniciativa solidaria de “la mitja la correm per tu i per tots els que ens han deixat o lluiten contra el càncer”. La farà present en les seves pàgines difonent-la per tot el país i posant a disposició de qui ho vulgui la samarreta i un pack solidari (samarreta i dorsal) a través d’una web site creada per a l’ocasió.

En temps de convulsió, de la que no queden resguardats els mitjans de comunicació, reconforta comprovar el compromís de molts envers la solidaritat. Les adhesions al grup del Facebook, la xifra assolida de més de 1050 samarretes venudes fins avui, els voluntaris per portar endavant la botiga al carrer, la implicació dels botiguers a través de Gran Centre, la disponibilitat del consistori per fer-ho fàcil i l’acompanyament de l’organització de la Mitja, sumen ARA a la d’aquest diari.

Només dir, al seu director, Carles Capdevila i a tot l’equip de l’ARA, set lletres, les set lletres més repetides entre tots els que formem part d’aquest projecte: gràcies. Gràcies per com heu estat abans, gràcies pel que aporteu ARA a aquesta iniciativa i gràcies per demà, ja què sabem que no canviareu.
El que entre tots estem fent ARA servirà per millorar l’assistència de molts malalts que han de passar l’esgotador tràngol a les Unitats de Cures Pal.liatives de l’Hospital de Granollers. Però a la vegada servirà per difondre i meritar la tasca d’acompanyament que els professionals d’aquestes unitats realitzen a diari amb malalts i famílies a tants hospitals del país.
I sobretot els vostres articles ajudaran a comprendre el significat de patir i conviure amb un càncer per acabar tots posant-nos la samarreta cyan per cridar-li el proper 5 de febrer a Granollers o qualsevol altre dia en qualsevol altre lloc: FOT EL CAMP, NO ETS DELS NOSTRES!

ARA més que mai

Salut