Fins el passat abril els catalans pagàvem un impost de successions que per exemple no havien de suportar madrilenys o valencians. Continuem pagant més pel de donacions o transmissions patrimonials. Fa temps ja varem introduir el cèntim sanitari fins el nivell màxim, els únics que ho fèiem fins al límit. L’impost de matriculació de vehicles és més car, vehicles que al circular han de pagar més peatges aquí que allà. L’IRPF català és superior a la resta, millor dit només Aruba i Suècia paguen més. I en poc temps, i en la versió que més ens agrada de ser innovadors, aquí pagarem un euro per recepta sanitària, i allà?
I amb tots aquests impostos que paguem hem de veure com suportem un dèficit fiscal, és a dir el que paguem i rebem els catalans, a i d’Espanya, d’un 9% del PIB català, és a dir uns 18000 milions d’euros, prop de 2400 euros per català i any. A ben segur si no ens robessin, perdó senyora presidenta del Parlament, gairebé 50 milions d’euros diaris, el nivell impositiu podria ser inferior.
Català a l’atac ja!!!!!!!
Però aquest català a l’atac ha de ser conscient del que vol ser de gran. No és viable una comunitat amb aires d’estat i un munt de transferències traspassades, com seguretat o sanitat, sense disposar de la clau de la caixa. No necessitem pseudoambaixades i estructures d’estat si només som tractats com una antiga regió, amb nom nou, que únicament ha assolit treure despeses a l’Estat que l’ofega.
Catalunya s’ha de repensar, treballar i fer entendre a la resta d’Espanya que necessita un nou sistema de finançament que el permeti seguir essent capdavantera. Catalunya ha de fer repensar Espanya. No demanem res que altres no hagin assolit, o és què els bascos i el seu concert econòmic no obren i tanquen la caixa com els sembla? Si hi ha insolidaritat, tal i com està estructurada fiscalment Espanya en l’actualitat, no és patrimoni català.
I Espanya ho ha d’entendre, és més Europa no hauria de permetre un espoli fiscal com el que pateix Catalunya, model que no existeix a cap altre indret del continent europeu. Si no ho fa, si no els ajuden a entendreu, el camí cap a la independència es perfila com l’única solució. Potser és això el que hem de ser de grans?
Això sí, un cop assolida la clau de la caixa haurem de mirar molt bé en mans de qui la posem; els que fins ara han gestionat els nostres diners ja hem vist a on ens han portat i en què els han gastat. No tot és culpa dels veïns.
Acabo amb una reflexió, feta fa temps per Xavier Sala Martín que es significa molt apropiada encara avui:
“Hi ha països com EEUU en què es paguen pocs impostos i es reben pocs serveis; a d’altres com Suècia, es paguen molts impostos i a canvi es donen molts serveis; Catalunya és un fenomen curiós i insòlit: es paguen molts impostos i es reben pocs serveis.”
Salut
Tú no sabes lo que dices. En Catalunya se pagan más impuestos que en ningún otro sitio de España porque es gobierno autónomo así lo quiere. Los políticos catalanes son la casta más choriza de todo el país (España, por supuesto) aunque de momento no se haya destapado como ha ocurrido en Valencia o Baleares, pero todo llegará y cuando se destape es choriceo de los políticos catalanes fliparemos todos.
ResponEliminaQue empiecen a recortar gastos en normalitzación lingüistica y embajadas inútiles antes que tocar sanidad o educación, hay que saber priorizar!!