No m’agrada que es facin públics el patrimoni i els ingressos i despeses dels polítics. Ei!, no m’interpreteu malament; és imprescindible que els declarin, que hi hagi algú que els fiscalitzi i en controli les variacions. Hem de conèixer com entren per saber amb què marxen. És una forma de transparència i un intent de lluitar contra la corrupció. Però d’això a què tothom consulti els diners, d’un, els deutes de l’altre, les barques o els pisos, hi va un tros.
Ahir va ser el tema del dia. Hem conegut les intimitats econòmiques de cadascun d’ells, bé al menys les que són reconegudes. Com si ens convertíssim en un Jorge Javier Vàzquez qualsevol, periodistes, tertulians i ciutadans, hem fet d’aquest imperatiu legal, un menyspreable “Sálvame”. S’ha obert la veda de caça. Hem agafat l’escopeta i hem disparat indiscriminadament contra els conills de la política. Sense escrúpols, com els caçadors, amb tota la indignació acumulada, com els del 15M. La munició ha apuntat cap a qui més interessa, segons a qui interessa criticar. No hem acabat d’encertar bé, poc temps per valorar la magnitud de la peça. Ja farem valoracions de les dades i aviat la caçaria serà més profunda. Hem de fer diana entre els dos ulls, fa més dolor.
Compararem entre ells, ens compararem amb ells. Espiarem en les seves pertinences, veurem que tenim poc a espiar en les nostres. Investigarem en el seu passat, present i futur, en un intent de justificar la nostra situació actual. I si trobem quelcom anormal, riurem, allò no podia ser, ja m’ho imaginava.
Amb aquesta publicació, ¿ens hem de convertir en detectius de l’obscur, per acabar com a traficants de les intimitats d’uns pocs i gaudi d’uns molts addictes a la informació més intima?
¿Què serà desprès? ¿Alicia Sánchez Camacho s’ha operat els llavis, Duran i Lleida surt de l’armari i declara amor a Oriol Pujol, Coscubiela estava “liat” amb Dolors Camats?...
No m’agrada el to que ha agafat la notícia. Sempre he estat crític amb els programes del cor, cor, aquest, de “correveidiles” que pot desprestigiar més, si és possible encara, la política. Però, inserit com estic en la societat actual, jo també he fet de Belén Esteban, i ho he mirat. Em declaro dèbil.
Miro, reflexiono i demano: ja que hem de reformar la Constitució per limitar el dèficit de l’Estat i les comunitats, ¿no podríem limitar també els de la senyora Alicia Sánchez Camacho i el senyor Duran i Lleida?. Els seus deutes, ara coneguts, faran molt de mal als mercats financers.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.