divendres, 9 de setembre de 2011

TORNEM AL COLE

Granollers a 9 de setembre del 2011

¿On ets estimat Gener? M’havien dit que et significaves, dins el calendari, com el més difícil: dur de superar, lent de consumir, extenuant de pagar. A Espanya, i aquí els de C’s (Ciudadanos),  sempre tan definit com “la cuesta de Enero”. Empinat per a molts, massa alt, avui, per la majoria. Anorèxia de consum immediat després del bulímic excés de desitjos complerts: Nadal, Sant Esteve, Fi d’Any, Reis i el “Sant Collons”, divinitat de la despesa. ¡Gràcies Santa TereVISA que ens ho permets pagar més tard!
Arribat el moment, a redimir pecats. Confessionari de penitència i càstig: a pagar i 30 dies d’austeritat amb essència de flor de taronger, per si sona la flauta.
Dilluns 12 de setembre. Tots a “cole”! Bé, tots no, jo ja vaig desaprofitar la meva ocasió. ¡Quina “il.lu”!, tornaré a veure els companys de classe, jugarem de nou amb allò de plàstic que bota, ens canviarem els cromos dels “Invizimals” de torn i canviarem les noves polseres que inventarà un, per fer-nos comprar a tots. ¿I estudiar no et fa gràcia? Silenci preocupant.
Preparem la motxilla que s’acosta la diada col·legial. La cremallera es resisteix. No obra, forço, trencada. Primer entrebanc i a comprar-ne una. Aprofitem per fer la ruta de l’espoli escolar. Uns fulls quadriculats de dos forats, una calculadora, la flauta (aquí jugo amb avantatge), “boli”, colors, llapis, goma... Mà a la butxaca, escurada, fins i tot la targeta de crèdit s’ha ratllat massa (excusa per quan no l'acceptin).
La nova bossa va “guay”. Ho posem tot, manquen coses. La bata, ho sabia, se li ha fet petita. Ja retiro els “calers” i els poso en un pot. Recordo que m’arribarà també el càrrec dels llibres, ja s’encarrega l’escola de proporcionar-los (alegria pels llibreters). Ah! També descomptaran la quota mensual dels serveis i els serveis d’una fundació que s’ha convertit també en una quota. ¡Quina vergonya de sistema de concertació! Haurà de menjar, noto l’esgotament i ja pregunto el que no s’ha de preguntar: ¿segur que és necessari?, servei de menjador al canto. Agafo la nova calculadora i confirmo que arribaré just a final de mes.
La matrícula i el mes d’angles està al caure. Satisfacció, dilluns comença la natació, piscines que a partir d’ara em costaran diners. El banyador s’ha fet petit i les ulleres s’han trencat, ¿has de créixer tant i precisament aquest mes?; no el creixement és constant, ara es nota més. Em parla de muntar a cavall de nou, veig el rebut, estic a punt d’etzibar-li una puntada amb la pota de darrera com un burro. Ara, estic segur que no arribaré a final de mes.
Esgotat de pagar, cansat de gastar. Perdó, ho sé, estic invertint no gastant. Però la inversió podria ser menor i més dilatada. Recordo el primers mes de l'any i penso que es va deixar controlar, l'actual és ingovernable per innegociable.
A l’imbècil que em torni a parlar del més de Gener li regalaré el meu Setembre, un setembre congelat. Així quedaré quan acabi.
Salut

1 comentari:

  1. Hola Jaume,
    Et felicito per el comentari del blog, reflexes exactament el que molts pensem, que amb la tornada a la normalitat, després del desordenat estiu, aquesta és exhaustiva per les " arques " personals!! L´escola concertada, i tota en general,s´ha convertit en una industria per uns quants, que es fan d´or, bates, uniformes, llibres...UYYYY ELS LLIBRES!! és un robatori!!

    ResponElimina

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.