dissabte, 17 de setembre de 2011

LA PITJOR TRAICIÓ

Granollers a 16 de setembre del 2011

Tu o l’altre, l’altre i tu. No hi ha pitjor traïció que trair la confiança. Obre’t, abraça, entrega’t. Resta, divideix, multiplica per acabar sumant. Comparteix l’esforç per una dualitat de dues solituds. Deixar de pensar en tu per començar a pensar en el nosaltres. Estranya seqüència numèrica: el 2 abans de l’1.
Sigues fort davant les seves febleses, demostra feblesa quan se sent fort. Assoleix un somriure quan plora, deixa que plori abraçat pel teu somriure. No el deixis plorar sol i ajuda’l a riure plegats, plegats es plora menys i es riu més. Explica’t per ser escoltat, escolta quan et vol explicar. Calla quan no vol consell i aconsella’l quan necessita que parlis. Dubta, li transmets seguretat, una seguretat que et donarà quan estiguis dubtós. Fas servir la raó quan el supera el cor, equilibres i hi poses tot el cor quan actua només sota la raó. Lluites contra els teus defectes, defectes aliens que intentes obviar. Dónes aire o estrenys fins l’ofec quan és necessari per viure i deixar viure.
Ha de marxar, confies en que tornarà. Vol espai, t’allunyes per un després més proper. Surt i no pateixes, entrarà més tard. Necessita gaudir amb d’altres, saps que els altres no faran ombra al teu gaudi. Et mira, el mires, no hi ha mirades entre mig. Càlida abraçada de retorn pel retorn d’un càlid adéu segurs del retrobament.
L’abraces, li acostes els llavis, li fas un petó, un petó que saps que només fas tu. L’estires i el mires, gaudeixes del que veus sabedor que és per tu. Necessites amor, un amor que va més enllà d’un exterior poc inclusiu i frises per entrar dins seu, saber-lo teu, saber-te seu, notar que només som nostres. Plaer de conjunció, de penetració intensa en el més profund de l’altre per demostrar amor en majúscules. Orgasme compartit del què és comparteix amb respecte i estimació.
Vides separades unides pel temps. Esforç en la recerca de complicitats, de punts de trobada, d’il.lusions conjuntes, de decepcions superades en companyia. Acumulació d’experiències, sentiments i sensacions d’experiències de parella.
Rutina temorosa davant una realitat de constants desafiaments. Projecte d’un viure conjunt basat en la plenitud del confiar. Imprescindible altes dosis de creure en l’altre, d’entendre la paraula fe tot i no ser catòlic, els pertinents paranys en que s’amaga la desconfiança, el sentir-se traït són a tot arreu.
De cop i volta informacions mancades d’importància que s’oculten, si són poc importants ¿per què s’oculten? Descobriment d’allò amagat que surt de la seva negació i es reafirma contra el cor. Sentiments que lluiten contra la raó, cap que ha de frenar les ràpides palpitacions del cor. Arriben els dubtes, les imposicions, les prohibicions. La desconfiança s’ha instal·lat ferint de mort al seu gran enemic: la confiança.
I emergeix, d’allà on no hi havia preguntes, la gran incògnita: quan la confiança és traïda, ¿hi ha camí de retorn?
La desconfiança no només té un culpable però sí un que se sent més víctima
“la confiança és difícil de recuperar, no torna a créixer com les ungles”
Brahms
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.