Benvolgut Sr. Montilla,
Aquestes línies estan escrites amb el respecte que vostè no ha sabut guardar al càrrec de màxim representant de la Nació Catalana que en els darrers quatre anys ha ostentat. Quatre anys en el que no ha comprès res del que significa ser president de Catalunya, del què és i vol ser Catalunya, ni tan sols ha estat capaç, veient la seva última decisió, de valorar la responsabilitat que els ciutadans van posar en la seva persona, responsabilitat que va més enllà de quan s’exerceix. I no ho dic jo, ho diuen els resultats electorals últims. Sí, la crisi desgasta, però l’allunyament, sota el seu lideratge, de la C de Catalunya que hi ha a les sigles del PSC, també.
Ser president de Catalunya s’ha d’exercir sota moltes premisses però la primera és la de la dignitat, dignitat que a l’esdevenir expresident no es pot oblidar. Agraïm la seva renúncia al sou, només faltaria, en gaudirà d’un altre. Li conferim l’oficina oficial, no per ser vostè, és un privilegi que va unit al càrrec que desenvoluparà a partir d’ara. Ara bé, tot i ser una decisió absolutament legítima i de ple dret, anar al Senat després d’haver estat President de Catalunya, és indigne, ridiculitza el càrrec i desvirtua l’estructura piramidal de les responsabilitats representatives de les institucions. Però com que no ha entès res, endavant!
El Senat espanyol és vist, millor dit, és un òrgan sense poder, inútil i de decisions no vinculants. És el Senat més poblat de tots els coneguts i utilitzat en moltes ocasions com a cementeri d’elefants polítics que hi cremen les seves últimes possibilitats professionals. Gaudeix d’una credibilitat sota mínims i la seva existència sempre, però ara més que mai, està en dubte i genera controvèrsies entre una clara reinvenció o la desaparició absoluta. No són moments de dispendis tan elevats per tan poc retorn real.
I és aquí on ha d’acabar un president de Catalunya? NO! No serveix la seva declaració d’intencions de defensa de Catalunya, Catalunya que desconeix, en la suposada “Cámara territorial” pel desenvolupament de les autonomies, recordem el procés del nou Estatut. Tampoc val l’excusa de què es veu vàlid per continuar exercint la política a la seva edat: ja disposava de l’acte de diputat assolida en les últimes eleccions o de la possibilitat de reinventar-se com a expresident: altres ho han fet.
Utilitzant paraules de Quim Monzó, ho diu ell no jo, vostè s’ha pixat en el càrrec, jo crec que s’ha equivocat de forat, però de totes formes, on s’ha de signar?
En les seves mans la presidència de Catalunya semblarà tan ridícula com vostè en la foto de súper.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.