“SÓC SUPERFICIAL I COMPARABLE A UN POLÍTIC MINDUNDI I DEMAGOG”

Granollers a 1 de desembre del 2011

L’amic Vicenç Prados, amb qui havíem compartit estones de periodisme voluntari a la nostra localitat, d’això fa una pila d’anys, escriu un comentari, que modero hi publico per ser educat i respectuós com ell, en un dels meus articles que acabo de publicar. I té raó, el meu apunt sobre TV3 pot donar peu a quedar-me “en el més superficial i dir el que diria qualsevol polític mindundi amb ganes de fer demagògia barata”. Les línies dedicades eren un breu apunt dins un article dedicat a tres notícies diferents. No pretenia ser en cap cas un article sobre les retallades de TV3. Però som-hi!

Les retallades a TV3 no es poden simplificar en posicions favorables o contraries obviant el context social i l’entorn econòmic actual. De la mateixa forma, ho crec fervorosament, la situació present no pot posar en dubte la validesa de la televisió catalana com a columna vertebral de la normalització lingüística i eina imprescindible de foment i difusió de la cultura pròpia del país i de la seva realitat. Retallar no significa fer cap conjetura sobre l’alta vàlua professional de molts dels treballadors, ni tan sols de la qualitat del seu producte audiovisual. A la vegada, i aquí si que puc mostrar la meva vessant més ingènua, vull donar un vot de confiança al meu govern, m’agradi qui governa o no, i pensar que això no ho fan per afavorir empreses privades com el Grup Godó, a qui no entenc els 2 milions aportats i això em crea dubtes, sinó per començar a racionalitzar i quadrar uns pressupostos generals de país que no quadren per enlloc.

CIU està instal·lada en les retallades, a ben segur una mesura de xoc necessària davant la crisi, una altre cosa és si l’ordre de les retallades i a on s’apliquen és la millor. Però si aquestes s’han aplicat a la sanitat, l’educació, les prestacions socials, els ajuts a les famílies i als sous dels funcionaris, a tall d’exemples, no estranya que TV3 en surti també perjudicada així com les aportacions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). És ben cert que des de l’any 2008 ja es retalla el pressupost i que s’han disminuït sous dels empleats a la televisió pública catalana, però aquesta situació no es diferent a la dels funcionaris i a tants estaments i organismes públics. L’esforç i les renúncies és de molts.

La CCMA compte amb 2400 treballadors, un per cada aproximadament 2916 ciutadans, promig que sembla excessiu per tan sols els mitjans de comunicació. La retallada afectarà a disposar d’una aportació de 300 milions a 260 milions, xifra que ha de ser suficient amb els recursos de tresoreria actuals. L’any passat el dèficit va estar de 21 milions, pèrdues que avui en dia tan sols són acceptables en servei públics bàsics com la sanitat, l’educació, el benestar social o la seguretat, això també ha canviat. Un 32% dels pressupost de TV3 es dedica a pagar nòmines. Si comparem aquesta xifra amb la d’altres televisions és elevada (T5 un 10,5%, Antena 3 un 15,4% i TVE, també pública, un 24%). Aquesta despesa de costos salarials pot ser deguda a que el conveni marca una jornada laboral de 35 hores setmanals, 5 menys que la resta de mortals.

40 milions menys disponibles. Si agafem dos programacions de les actuals de TV3 com són la lliga i la Fórmula 1, amb estimacions de dispendi d’uns 50 milions (35 lliga, 15 F1) ja pràcticament ho cobrim. I això no té cap afectació, més enllà de posicionaments segons audiències i publicitat (aquesta última està per veure si es canvien per programes de valor afegit), amb la missió fundacional de TV3: “TVC té la missió d'oferir a tots els ciutadans de Catalunya, en compliment del mandat del Parlament, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana. La producció i difusió d’aquest servei es gestionarà amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic. Així doncs, ajudar a la consolidació i expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya, reflectint la diversitat de la nostra societat actual, és un dels objectius principals de TVC.” Més enllà de la difusió de la llengua, que es pot fer amb d’altres programes, no veig com encabir aquí un Racing-Sporting (que de partits del Barça i l’Espanyol en veiem 4) o a l’Alonso (ja ho sé, abans que ho diguis, també hi Alguersuari).

I per acabar em causen sorpresa les declaracions de la Sra. Mònica Terribes, convertida en la nova Antígona, dient que “i tot amb una inversió per habitant per sota de la de qualsevol televisió pública europea homologable, com la belga, l'holandesa, la francesa o l'alemanya.” No!, TV3 no és homologable a aquestes televisions amb estat propi i sense l’espoli fiscal del veí que redueix el potencial de Catalunya.

Per cert la mitologia grega ens diu que Antígona es va convertir en defensora de les veritats morals enfront dels preceptes oficials. Davant la desobediència va ser condemnada a mort el que la va portar a decidir ella el seu moment tot penjant-se. Avui en dia no es condemna a mort, per sort, però, que serà primer si continua la situació actual: destitució o renúncia, per què les retallades arribaran.

Benvolgut Vicenç, aquesta és la meva opinió, no és l’única però és la meva. Segurament la teva és més vàlida, per això jo vaig acabar venent flautes i tu fent periodisme, però deixa’m que la tingui.

Salut i una abraçada.