PARLEM DE MERAVELLES

Granollers a 19 de desembre del 2011

Parlem de meravelles, cosa que colpeix admiració per la seva bellesa, grandesa... Organitzem votacions per proclamar les millors, redactem llistes sobre allò que s’ha votat i elevem a la màxima distinció entre set i vuit de les escollides per transformar-les en patrimoni de tots i admiració de molts.

Gran Piràmide de Giza, Jardins penjants de Babilonia, Temple d’Artemisa, Estàtua de Zeus a Olimpia, Mausuleu d’Halicarnaso, Colós de Rodas i el Far d’Alexandria. Aquestes eren les vuit meravelles antigues del món. Res a dir.

La Montanya de la Taula, Cascades de l’Iguazú, Selva Amazònica, Badia de Ha Long, Illa Jeju, Parc Nacional de Komodo i el Parc Nacional del riu subterrani de Port Princesa. Les set meravelles naturals del món. N’hi ha més però aquesta elecció em sembla impecable.

Chichén Itzà, Coliseu Romà, Crist Redemptor de Rio de Janeiro, Gran Muralla Xinesa, Machu Picchu, Petra i Taj Mahal. Les set noves meravelles del món. Cadascú en canviaria alguna, però arquitectònicament aquesta és indiscutible.

He estat repassant on situar la nova meravella del món. I és que repetint la definició de meravella, cosa que colpeix d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc..., el joc blaugrana de l’etapa de Guardiola hi té clarament cabuda. Però honorant a la veritat aquestes llistes fan clara referència a excel·lències arquitectòniques o naturals. I tot i l’admiració que desperta el nou fenomen, i que és reconegut arreu del món, no és ni una cosa ni l’altre.

Però hem de trobar on situar-lo. Aquest equip s’ho mereix, el seu joc ja és patrimoni de la humanitat, part de la historia moderna i el volum de títols (13 de 16) i resultats trenca qualsevol record conegut. El futbol el van inventar els anglesos, el Barça l’ha reinventat, el que veiem practicar dia rere dia  és una altra cosa.

Estic sota els efectes d’una transfusió de sang blaugrana provocada per la bulímica ingestió de títols, l’últim aquest diumenge, victòries, l’última  ahir, gols i espectacle, en sóc conscient, però veure, llegir i escoltar arreu del planeta lloances, amb excepció d’un reduït nombre de mitjans de Madrid, em reafirma.

Molt s’ha parlat ja dels mèrits de l’actual plantilla, del seu entrenador i del model de club, no seré reiteratiu, però m’agradaria no passar per alt les últimes virtuts reconegudes: inventar-se cada tres dies (recordeu l’agosarat 3-7-0?) i jubilar les paraules descriptives als periodistes que han esgotat qualificatius (tapant la boca fins i tot als pocs contraris que quedaven a la capital de l’Estat com el Marca)

Pintura, teatre, literatura, arquitectura, dansa, escultura i música. Les set arts, art com a habilitat, destresa a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’abnegació (sacrifici voluntari de si mateix amb finalitat altruista), i aquí no faig demagògia amb altruisme; no em refereixo a diners sinó a posar el benefici col·lectiu per damunt del individual. En aquesta llista si que li trobo a faltar, el futbol de l’actual Barça hauria de ser-hi. Sí senyor, és art, però en aquest cas fins i tot és l’art fet meravella, per tant si fos per l’arquitectura de les seves formes o per la naturalesa amb què ho fan jo els posaria fins i tot a les altres.

Salut