FRANCO, MAYORAL I TV3

Granollers a 30 de novembre del 2011

Franco encara genera pors: la comissió encarregada de convertir el “Valle de los Caídos” en un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, es mostra partidària del trasllat de les restes del “generalísimo” Franco, deixant a la família que decideixi el nou emplaçament. No ha estat unànime, tres dels dotze juristes han votat en contra, eren els més propers al Partit Popular. És de calaix que si es vol convertir aquest lloc en un sentit record a les víctimes de la guerra civil espanyola i la dictadura, aquests no poden compartir espai amb el dictador. També hi ha la de Primo de Rivera però aquest es pot considerar víctima,  l’altre no. Mesura lògica que xoca amb la dificultat de què a Espanya encara no s’ha superat la por a la seva figura i el que representa, no s’han tancat les ferides d’un cruel enfrontament armat i la transició no està acabada. Massa temps per no haver-ho fet, poc temps per fer-ho, però un dia o altre s’haurà de fer. Aquest país necessita fer net.

Josep Mayoral descens polític: l’alcalde de Granollers, il·lustríssim Sr. Josep Mayoral deu haver renunciat al seu càrrec, sempre segons fonts extretes d’El Periódico. El mitjà de comunicació, en la notícia sota el titular “Els hereus dels capitans del PSC demanen pas a la nova cúpula”, explica, i cito textualment: “al Vallès, on el PSC té tres federacions, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, aguanta davant l’empenta de Navarro i el regidor de Granollers, Josep Mayoral”. Ha renunciat al seu càrrec? No, continua exercint les seves funcions a l’alcaldia i com a màxim representant de la ciutat. Veient l’ascensió política de l’alcalde granollerí, esperem que tan sols sigui una errada. En cap cas dóna peu a pensar que Mayoral no és l’aposta d’aquest mitjà, oi?

El futbol a TV3 li significa 0,8 punts d’audiència: i què? Vagi per endavant el meu posicionament per una TV3 de qualitat, de programació acurada i de personalitat pròpia. Però el que millor la defineix és la seva qualitat de pública i això genera, entre moltes altres coses, responsabilitats socials. En un país en què es retalla la sanitat, l’educació, el salari dels funcionaris, les prestacions socials i tot allò que sembla retallable, és de justícia que el pressupost de la televisió pública catalana es vegi afectat. Com en tantes altres empreses públiques, privades i llars d’aquest país, ara toca més que mai fer més amb menys. És hora de què TV3 estigui més pendent de ser econòmicament viable, i fer un producte de qualitat, més econòmic i fruit de la imaginació, la professionalitat i la dedicació, que d’ocupar el primer lloc en les llistes d’audiències. I senyora Mónica Terribas, la seva amenaça a tots els catalans de treure el futbol em sona a la mateixa que fan molts davant la possibilitat d’una Catalunya independent: on jugarà el Barça, a la lliga catalana? Jajajaja. Se m’en fot!!! Encara a dia d’avui, millor dit avui més que mai, prioritzar és bàsic. Particularment prefereixo millor sanitat o educació que els partits de la lliga en obert a la meva, TV3.

Salut