Dimarts 8 de novembre. Interessant presentació a càrrec de Núria Bosch Roca, Catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona, sobre el sistema de finançament al Museu i organitzat per Amics de Granollers.
Sortint de la xerrada ho tinc clar, Espanya és el nostre barber particular, es pren el pèl i cobra una pasta indecent per fer-ho.
Peces Barba tenia raó, a ells els hauria anat millor amb Portugal i a nosaltres millor sense ells. Els catalans acabarem sense ni barba per culpa del barber.
Ja a la redacció de la Constitució Espanyola
Segons càlculs del 2009, la diferència entre el que Catalunya aporta a Espanya i el que aquesta retorna es va fixar en 17.408 milions d’euros, un 8,4% del PIB. Això és l’equivalent al 44% del pressupost de la Generalitat i significa que cada català regalem a la caixa general de l’Estat uns 2.329 euros anuals. Estem per regalar!
Les balances fiscals publicades pel Govern de l’Estat Espanyol el 2005, no n’hi ha més doncs no els interessa, situaven a Catalunya, en xifres absolutes, com la comunitat que més aportava de totes a la caixa comuna, molt per sobre de Madrid i Valencia. A l’altre extrem es trobaven Andalusia i Galícia. Si es tenia en compte la població, es a dir l’aportació en euros per persona, aquesta feia que només fos superada per Balears deixant-nos en segona posició.
Si ens imaginem una mitjana estatal amb un índex de 100, el nou sistema de finançament del 2009 intentava equilibrar una mica la situació i posava a Catalunya, després dels diferents pactes, en un índex de 103,7. Evidentment les altres comunitats van protestar amb el que el govern va activar el Pla de Suficiència Global que els regalava diners. Catalunya va baixar de nou el seu índex fins el 100,6. I així anar fent, el que sempre s’ha dit la “puta i la ramoneta” creant el Fons de Competitivitat que ens posava de nou en un índex del 102,3. Per sota de l’esperat amb el nou pacte.
Catalunya parteix, per generació de recursos, d’un índex del 119,2% i acaba amb uns recursos del 102,3%. Això provoca la curiosa situació que Catalunya ocupi el tercer lloc en capacitat tributaria d’Espanya i un cop aquesta recaptació passa pel filtre espanyol acabi ocupant el 8è lloc estatal en recursos. Espanya ens fa perdre 5 llocs en la classificació.
I entre mig es perden 17,408 milions d’euros en una malentesa solidaritat, i perdoneu però això no és solidaritat, això es diu espoli fiscal.
I si volem posar exemples ens adonarem del que deixem de fer i pagar sense aquest diners que s’endu Espanya. Segons el CCN (Centre de Negocis Català), que apuja una mica la xifra i la situa en 22.000 milions d’euros, la nova terminal de l’aeroport de Barcelona amb un cost de 1.258 milions d’euros, només trigaríem 21 dies en pagar-la sense haver de pagar Espanya; la construcció del nou hospital de Rubí, xifrat el seu cost en 70 milions, tan sols 1 dia; 15 centres educatius es farien per 60 milions i serien pagats en 1 dia si ens oblidéssim d’abonar aquest diners.
Però això encara era assumible en les èpoques de vaques grasses. Ja que estem tan en contra de les retallades posem alguns exemples segons la CNN : les retallades en Sanitat (621 milions) no s’haurien de practicar quedant-nos els diners aquí 11 dies; la baixada de sous dels funcionaris (320 milions) seria una insubmissió fiscal de 6 dies, la d’universitats (144 milions) 2 dies i mig. Però és que tot el deute de la Generalitat (37.443 milions) s’eixugaria en un any i set mesos. Mentre aquí retallem per tot arreu hem de suportar discursos de medallistes polítics que es vanaglorien d’inaugurar centres sanitaris, “no como en Catalunya que estan recortando”.
Si ho comparem amb altres models de solidaritat del nostre entorn, ens adonem que Baviera, el “land” amb la principal contribució a la bossa comuna, va aportar 3.500 milions d’euros, i protesta! Veure noticia.
Quin engany! Quin atracament! Això és vergonyós. Ho és habitualment, ara més que mai. El que passa a Espanya no és que uns generen més ingressos per crear un creixement econòmic solidari d’altres comunitats, és permetre que uns pocs treballin per donar subsidis a molts. JA N’HI HA PROU!
Jo he intentat sempre ser solidari dins les meves limitacions, limitacions que ara són més grans que abans i que han significat rebaixar els imports. Amb Catalunya no passa. Avui més pobres que ahir, demà més pobres que avui, però Espanya ens roba els mateixos diners un dia que l’altre.
Mirant els números, als catalans ser espanyols ens surt molt car, massa car. O ho canvien o és clar que el millor és dir: ADÈU ESPANYA! Fos tan fàcil dir-li adéu, com hem hagut de fer particularment a tants excessos!
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.