Granollers a 14 de Novembre del 2011
Adéu a la ItÀlia de Fellini
El que no han assolit un munt d’escàndols propis de la pel·lícula itàlica més “Felliniana”, ho han fet realitat les pressions d’una Europa pressionada. Berlusconi ha dimitit i ha deixat pas a Mario Monti. Un canvi de govern, però en especial d’estil.
El país de la roba, els mòbils, les ulleres de sol en plena foscor i la imatge ja no serà seduït pel triomfador amb personalitat de nou ric i obsessions sexuals de Peter Pan. El constant masclisme i les formes autoritàries del que marxa han de donar pas a un nou estil i maneres en la governació d’un país.
La persona transformada en caricatura grotesca per la cirurgia i l’excessiu maquillatge per ocultar l’envelliment, deixa lloc a la sobrietat, l’academicisme i l’aburgesament de qui arriba. Mario Monti està a les antípodes de Berlusconi.
La viagra ja no serà decisiva, Itàlia pensarà més amb el cap i menys amb el pito; les hormones ja no imposaran els seus raonaments a les neurones; l’intel·ligència obligarà a retirar-se al “Carpe Diem”; les imposicions es canviaran pel diàleg.
Es substituiran les orgies amb adolescents pels concerts de música clàssica, les fotografies envoltat de jovenetes per d’altres de més familiars, els escàndols personals per la personalitat d’unes decisions que millorin el país.
El canvi a Itàlia pràcticament coincideix amb el de Grècia, on Yorgos Papandreu ha hagut de deixar el càrrec a mans de Lukás Papadimos. Això provoca dues preguntes:
- Tornem a imposar governs?: aquests canvis de govern no han estat fruit del sistema electoral d’un país democràtic. Les pressions exercides per Europa, i en especial per Angela Merkel i Nicolas Sarkosi, semblen haver imposat la seva lògica. Això preocupa pel que significa de pèrdua de poder del poble i retorn a metodologies d’altres èpoques.
- El tecnicisme agafa el relleu de la política?: els nous, de perfil més tècnic que polític, posen en dubte el rol dels últims. És probable que un càrrec polític hagi de sumar més dots de gestió que tècniques, però potser ens hem passat amb la distància entre el que ocupa el càrrec polític i els tècnics, masses llocs de confiança.
Itàlia i Grècia entren en un nou cicle, un cicle que ha de significar canvis substancials en el seu paper dins Europa, una Europa que necessita que aquests dos països facin un pas endavant que ajudi als membres de la Unió Europea a deixar enrere les tensions dels mercats i col.loqui a l’Euro en una posició que no generi dubtes sobre la seva validesa com a moneda única.
Ara bé, continuo pensant que el país hel·lè no té cap altra solució que marxar, crear una moneda própia, devaluar-la i créixer. Amb Grècia ens ho podem permetre, amb Itàlia no.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.