ELS ULLS QUE TOT HO VEUEN

Granollers a 19 de novembre del 2011

Editorial feta pel magazine The Look del mes de novembre

The LOOK, els ulls que tot ho veuen

Em demanen que col·labori amb la revista “LOOK”, mirada. Primer contratemps, m’agrada més que em llegeixin que no pas que em mirin. He estat conscient sempre, que per ser mirat hauria d’haver passat pel quiròfan i gaudir d’una imatge allunyada del perfil lunar actual, “I need a new LOOK”. Al fullejar la revista veig que estic mancat de “beauty LOOK”, bellesa que necessitaria per participar en tan bella publicació. Però com el que em demanen són paraules per espais buits i no fotos meves, penso: “¡LOOK!”, ¡escolta tu!, endavant. Imprescindible “to LOOK for” temes interessants i “to LOOK AFTER” el llenguatge, però sóc capaç i ràpidament els contesto: “you don’t need to LOOK further”, i és que no necessiten buscar més, accepto.

Recordo que la vida de casat requereix de complicitats i aprovacions i, com no pot ser d’altre forma, li pregunto a la meva dona, ¿How does it LOOK to you?, i em diu que li sembla bé. M’adono que, “I’m really LOOKing forward to doing the trip”. Sí, tinc moltes ganes de fer aquest viatge.

“LOOK” és moda i imatge, però primordialment és la mirada. Una mirada personal, aquest no és un “LOOK” qualsevol, és el “THE LOOK” , un “the” que singularitza. Faig cas al nom, miro el detall amagat. Reconec l’espelma de l’esperança, del crit a una vida de plaers, d’il·lusions, de coneixements i experiències. L’espelma que tot ho il·lumina, que no s’apaga en senyal d’existència, que encén amors i passions, llum del plaer de viure, bufada per apagar els anys fets i donar la benvinguda als nous.

“LOOK”, els ulls que tot ho veuen, ullada que tot ho examina, cop d’ull general a un món ple de singularitats. La necessitat d’explicar, l’Obligació d’explicar-ho artísticament, la anarKia de fer-ho amb independència. M’he oblidat una o, la d’Opinió. L’ignorant ignorat no entén de res ni l’escolta ningú, però té opinió i ha après a no callar. Escric opinions, opino el que escric.

A partir d’ara ho faré en aquest elegant magazine. La responsabilitat que genera la confiança demostrada, m’obliga a no traspassar les tres línies marcades des del primer dia, amb el primer article que vaig escriure: respecte, educació i tolerància. Puc escriure de tot, ha de ser llegit per qualsevol. Sóc coneixedor de la diversitat en els arguments, jo exposaré els meus sense ànims de ponderar ni de convertir ningú. Tan sols intentaré aportar un altre “LOOK” per crear debat.

PD: per cert no comparteixo, ni una mica ni gens, aquesta “LOOK” de posar noms anglesos a productes catalans.

Com deia el pedagog i escriptor americà, Amos Bronson Alcott:

“La malaltia de l’ignorant és ignorar la seva ignorància”

Salut