DIA DE REFLEXIÓ

Granollers a 23 de novembre del 2011

Majoria absoluta del Partit Popular, previsible davant les continues equivocacions en les mesures per pal·liar la crisi del seu rival i l’empitjorament econòmic i social patit durant el govern socialista. Les gavines són aus que caguen sovint i molt, esperem que aquestes la caguin poc i pateixin cert restrenyiment que no ho embruti tot més. Hem de tirar de la cadena per fer net, no hi posem més merda.

Els dos gran d’Espanya

Potser Parlarem

Poc sabem de les línies de treball de qui ha de formar govern, quines mesures posarà en marxa, ni tan sols qui serà el seu ministre d’economia. El que si sabem és que la prima de risc i els mercats no han rebut el canvi amb alegria. Molt silenci i tan sols dues primeres manifestacions d’intencions: no parlar amb AMAIUR i no posar a l’agenda el pacte fiscal. Que tremolin els qui l’han traït a les urnes! Hauria anat bé una primera aparició anomenant al responsable del Ministeri d’Economia i unes primeres aproximacions a properes decisions. Sr. Rajoy, aquest país no pot esperar a un mes! Avui estem com estem, demà podem ser intervinguts. No és moment de moratòries. Surti ja a explicar el que no ha explicat en campanya electoral.

Partit Superat i Oblidat pels Electors

Descens espectacular del PSOE, catàstrofe de resultats. Desgastats per la crisi i la seva pèssima gestió, han estat castigats per la manca de lideratge en els darrers anys, un candidat massa llastrat per un passat proper en què no va prendre les decisions que oferia pel futur i una preocupant manca de renovació d’idees i persones. El “qui dia passa, any empeny”, que va posar en practica Zapatero per fer front a la crisi, sembla instal·lat en un partit que necessitava més pensar en l’any vinent que en el dia present. Sensació de partit superat per tot plegat. És urgent renovar les idees progressistes i posar-les al dia per fer-les vàlides davant la situació actual; de canviar cares, però no les desgastades per unes de conegudes, ara toca nous líders amb capacitat de sorpresa, nets de passat i amb una capacitat oratòria molt superior a la dels que marxen.

A Catalunya

Continuarem Igual, Us farem cas

Convergència i Unió, a pesar del candidat d’Unió i cap de llista allunyat del pensament més sobirà que sembla preponderà en l’actual Convergència i en els seus militants i simpatitzants, ha gaudit d’un suport inesperat davant el suposat desgast per la política de retallades. Ni dos dies han tardat en anunciar-ne de noves un cop passada la revàlida. Aquest anunci és de valents o de covards?, tenien por al dia d’autos si les feien públiques abans? Com tot, la valoració segons els ulls amb què es mira. Però les dades canten: tres eleccions de tres guanyades. Catalunya creu en ells i la seva política d’austeritat, o no diuen això els resultats? Ja s’ha vist, ens faran cas, a continuar retallant. Ara, no seria millor deixar de pagar 23 dies a Espanya l’espoli fiscal i no haver de retallar aquests 1000 milions que es proposen?

Partit Sense paraCaigudes

No hi hagut paracaigudes, no existeix per parar tan excelsa caiguda lliure d’esperades exèquies finals. Dues legislatures d’un tripartit de demolidores conseqüències; una oposició actual, que en vistes dels resultats de CIU, no ha convençut de qui era gran responsable de la situació; un sentiment de què primer va la P de partit, després la S de socialisme i per últim una C de Catalunya que sempre està supeditada a la E de l’Espanya del PSOE; una candidata de la que no es tenia coneixement des de feia anys i més preocupada pel seu futur personal que el del partit; una campanya publicitària novament basada en la por més que en les idees; una manca de renovació a fons que ja s’hauria d’haver fet. Sense dilacions cap el canvi però no el de tots, el seu.

Esquerra Resultats Curiosos

Esquerra pràcticament repeteix resultats del 2008. Ni endavant, ni enrere. Curiós en una època en què sembla que l‘independentisme a Catalunya rep tant suport. O no és veritat aquest creixement de la senyera amb estrella, o els votants han oblidat a ERC com a millor opció per assolir la sobirania després de vuit anys de no fer servir la paraula o oblidar de reclamar-la des del poder. Ens dividim, ens tornem a unir. Els anys de tripartit encara no s’han oblidat, les seves mans netes es van embrutir en excés i l’aire fresc que van prometre que entraria es va omplir de tal forma de partícules nocives que encara no s’ha depurat.

Iniciativa Creix en Veracitat

El partit que sembla més recuperat del tsunami del trio, no sexual tot i que va semblar una orgia, sinó del de govern. Ha passat d’un escó a tres en comparació al 2008. Cert és que quan la marca és baixa és relativament fàcil superar-la i més quan el teu similar més proper passa per moments tan difícils. Caldria destacar l’encert en l’elecció del seu candidat i la claredat d’algunes propostes fetes per ell, t’agradi ell o no, agradin les idees o no. Els ha fet recuperar veracitat davant els seus electors.

Preocupa l’augment del partit que hauria de demanar PerdóXCoexistir amb vostès (Plataforma per Catalunya). Es situa com a sisena força més votada amb 60000 vots, ens estem tornant xenòfobs?

Per cert on eren els Contraris a la immer’Sió?

Ara toca treballar, uns més que d’altres, però tots haurien de fer front comú per recuperar la dignitat d’una societat que s’indigna davant la crisi que patim. Només amb una reflexió conjunta i unes decisions encertades, fruit del diàleg i les renúncies, del treball en equip i d’un esforç per ser creïbles podran liderar, uns i altres, un país mancat últimament de lideratges que generin confiança i obrin esperances al futur. Es preveu difícil aquest acte altruista en partits polítics tan poc propers i interessats en ells mateixos, però diuen que res és impossible. Confiem en el miracle.

Salut