THE END.
Per fi! Avui amb el vot es tanca una pèssima campanya electoral, nova demostració, a pesar de l’enganyosa proximitat dels mítings, del sosteniment del “Status Quo” permanent del sistema i de l’enorme distancia entre la política i la societat.
Avui posarem, o no, la papereta dins de l’urna, però això no canviarà uns dies previs monòtons i de demostració inequívoca de què tot seguirà igual amb l’estructura política.
Primer dia de penjada de cartells a les dotze de la nit, record d’allò que es fa amb nocturnitat i traïdoria. Un protocol que sona ja a antic i desfasat i on el somriure de tots els que hi participen esdevé d’una falsedat impròpia de qui pensa governar un país desfet.
Mítings plens de gent que senten moltes paraules però no escolten cap argument. Uns proclamen canvi, però no expliquen quins canvis faran. Altres proposen novetats, novetats que ja haurien d’haver posat en practica mentre governaven. Alguns d’aquí volen ser decisius, decisions que es basen en un concert econòmic que s’erigeix utòpic. Altres criden en nom de la república, una república que amb el poder a la mà no varen reclamar. Altres, escorats a l’esquerra, creuen que tot es culpa dels empresaris i de no nacionalitzar-ho gairebé tot. I com sortirem de la crisi? Poques referències, idees molt difuses i tot pendent dels dictàmens d’Europa.
Bombo i platerets per difondre el gran debat. Rajoy i Rubalcaba, Rubalcaba i Rajoy. Al mig un Manuel Campo Vidal que va veure transformada la seva professió de periodista a la d’àrbitre esportiu pendent de cronometrar. Temes tancats, continguts pactats, temps establert, torns donats amb antelació, discursos sabuts i més por a dir el que no cal que a dir el que és necessari. On eren tots els altres partits? 500.000 euros llençats. Chacón no es presenta. Els altres esperen. Cuní anul·la el debat previst. L’audiència, els votants, aquells que els paguen, novament ultratjats. Censura informativa, repetitiva i cansosa denúncia dels periodistes, control informatiu amb diferents màscares i en plena democràcia.
En l’era de l’ecologia, carrers i places plenes de cartells electorals, bústies i escales a rebentar de sobres, papers i propaganda dels diferents partits polítics inundant-ho tot. Bé haig de reflectir aquí per justícia que al menys jo dels d’ICV no he rebut cap paper.
Jornada de reflexió plena de missatges polítics als mitjans de comunicació, Internet, Facebook, als carrers. No es respecta ni aquest dia.
Amb l’aparició del moviment del 15M i la seva reivindicació d’un sistema democràtic i polític diferent, els partits van prendre nota i van significar-se propers al canvi. On han deixat el bloc?
Avui hi haurà canvis, canvis per continuar igual pel que fa a les estructures de partits, al sistema democràtic i a continuar amb un “Status Quo” que ja els va bé. No confiem massa en fer un pas endavant, ells viuen dels privilegis actuals.
“No nego els drets de la democràcia; però no em faig il·lusions amb l’ús que es farà d’aquests drets mentre manqui intel·ligència i sobri orgull.”
Henry F. Amiel (1821-1881), escriptor suís.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.