A vegades bé de gust comentar notícies positives enmig de tanta negativitat com ens envolta. La merda rendeix molt més què la brillantor; el desencant és més fàcil que la il·lusió; el decaïment més còmode que la motivació.
Però no hem d’oblidar què estem envoltats de gent que és capaç de produir petits oasis enmig d’aquest desert en el que ens trobem. Son persones actives, fins i tot hiperactives, implicades, compromeses i amb un punt, suposo, d’innocència infantil.
Ahir vaig assistir a la primera representació d’aquesta temporada del teatre de pares i mares de l’Escola Pia de Granollers (Teatria). Una activitat no professional que mou més de 90 pares i/o mares, dividits en 6 grups que responen als diferents nivell d’escolarització als qui va dirigida l’obra; de P3 fins a tercer de primària.
Aquest projecte va néixer ara fa cinc anys de la mà d’un grup d’entusiastes i novells progenitors que varen veure en el teatre un mitjà per compartir una estona amb els seus fills dins l’entorn escolar. La direcció de l’escola i l’AMPA els van fer costat aportant logística, infraestructures i una petita aportació econòmica que en cap cas superava la d’una sortida familiar qualsevol de les programades durant l’any. Les tutores també participaven activament.
El grup dels més grans, impulsors de tot plegat, expliquen que el passat any varen representar per primer cop l’obra amb la participació de 40 infants de les classes. Una experiència que valoren com a única i que cap al juny tornaran a repetir amb 48 possibles futurs actors. Tres anys esperant fer-ho amb ells i ja ho han assolit.
A dia d’avui, es sorprenen davant les xifres amb les que es pot tancar l’any: més de 16 representacions fetes, 600 infants gaudint de les representacions, 6 obres de guions originals, escenificades i amb els vestuaris necessaris fets. Per què tot ho fan entre tots. Escriuen, dibuixen, pinten, construeixen i maquillen.
Ahir vaig comptar amb el privilegi de ser present en la representació de P5. Sota el nom dels “Jobs’n’Roll van de concert”, fent honor al nom de les classes que fan referència a professions, un munt de personatges desfilaven pel passadís del gimnàs i l’escenari. Pirates, La Cruela Devil
Un parell de vaixells, per cert, fets amb carretes de supermercat decorades i, robades?, un munt de decorats i escenografia per dibuixar somriures i crits en els més petits amb lluites que acabaven com havien d’acabar: amb els bons guanyant.
Però el millor de tot el que vaig observar van estar els rostres i les expressions dels menuts. Quin goig! Atents, somrients quan tocava, quan tocava cridant a petició de l’actor.
Manifestant desacord amb els dolents, aplaudint als bons. Fins i tot en la sortida d’algun personatge es podia escoltar: és el pare de..., o la mare de.... Tot per acabar junts: pares, mares, familiars, nens, nenes i tutores ballant plegats a manera d’acomiadament. Es pot demanar més? No, en aquest cas no. Centre escolar, AMPA, famílies, professorat i alumnes agafats de la mà en una mateixa activitat.
Marxo havent vist la cara de felicitat dels nens al sortir, la de les tutores al fer-los acomiadar i sobretot la dels pares i mares un cop es van quedar sols. Per una estona havien compartit felicitat amb el que més estimen.
Diuen les estadístiques que la paraula més escoltada pels petits és crisi. Què hi hagi pares i mares, més o menys afectats per ella, què siguin capaços de transformar-se, posar-se barret i disfressa i acabar fent una obra per a gaudi dels seus fills, filles o amics, obviant la situació, mereixia un article com aquest.
Paga la pena què cadascú trobi la fórmula per compartir amb els seus fills una estona al centre escolar de forma desenfadada i participativa. Ells t’ho agraeixen i el retorn és immillorable.
Us ho diu algú que enguany portarà cinc anys fent teatre a l’Escola Pia. Si abans de ser pare li haguessin proposat, els hauria titllar de bojos. Ara, no fer-ho amb i per la meva filla esdevindria de boig. Com canviem no?
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.