dijous, 29 de març de 2012

EL MEU 29M

Foto robada de l'Elisenda Cuquet


Avui vaga general. Respecto i entenc les reivindicacions de tots els que han secundat aquesta mobilització, tot i què no comparteixo alguns posicionaments. Però això ja ho té la democràcia. En cap cas, per haver exercit el meu dret a treballar, respectant el d’altres a no fer-ho, em considero ni individualista, ni mesquí, ni egoista com apuntava algun post al Facebook.
A les 9:30 del matí, Viena obert. Primer cafè d’una jornada diferent. Cafè posat. Certa tensió en la mirada constant de l’encarregat cap a la porta. Cafè entomat sense incidències.
Al sortir primera notícia de pany amb silicona molt proper a la cafeteria. No és l’únic. Intents, aplicant calor, de desfer l’entrebanc per accedir a la botiga en qüestió. Aquesta acció ja esdevé una tradició en qualsevol vaga que es vulgui fer valorar. Però no per tradicional deixa de ser criticable.
Caminada tranqui-la per la zona de vianants. Botigues obertes. Un reduït grup de gent amb símbols de la CNT a la plaça de la Corona. No son molts. Seran més amb el pas de les hores?
Decidit a exercir el meu dret a treballar. Obro amb la mateixa tranquil·litat que qualsevol dia. No serà un dia qualsevol.
Miro el rellotge.11:00 del matí. Sento sorolls de xiulet. Imagino piquets. Observo la porta i entenc a l’encarregat del Viena. Un grup de dues noies i tres nois amb distintius vermells miren cap a la botiga i segueixen el seu camí cap a la manifestació del centre sense mostrar cap animadversió cap a mi. Estava equivocat en la definició i la sensació de por.
Encuriosit tanco i marxo cap a la Plaça de la Corona. Un munt de senyeres amb les lletres CCOO. Unes, poques de CNT. Furgoneta de cridòria a la revolució en la que em causa curiositat la paraula “soldados”, però sóc incapaç d’entendre el missatge següent. Saludo coneguts i amics. Observo desconeguts.
Camino. Botigues absolutament tancades. Però no estaven obertes abans? Cordó de sindicalistes obrint pas al vehicle i cridant consignes. La manifestació quan comença ja és un èxit de participació. La més gran que jo recordo a la ciutat.
Un munt de gent pel carrer més enllà de la situada darrera les pancartes. I sense bosses ni aquelles patates d’olor impertinent però d’incitació a la bulímia. Així és que suposo efecte vaga i atur davant un carrer de similituds al dissabte tarda.
Caminen. Camino. Arriben a la Porxada. La capçalera amb el munt de senyeres darrera fa patxoca a l’ocupar el primer gir. Ja en tic prou. Sona el telèfon. Resumint:
-Hòstia han vingut els piquets!
- I què?
- Res hem parlat i han marxat.
Retorn a la botiga amb la sensació de gran convocatòria, xifres oficials parlen entre dos mil i tres mil assistents, i de civisme viscut personalment.
Obro el Facebook. Un gimnàs ha estat atacat amb ous. Un jove denuncia que no l’han deixat entrar al treball amenaçant-lo de cremar-li el cotxe...
Generalitzar és injust i jo no ho faré. Però ho tinc clar, prefereixo quedar-me amb la meva vaga. Aquella en que he respectat i m’han respectat. La que permet reflexionar i optar per la posició escollida de manera personal i lliure. La meva vaga m’ha agradat.
Salut

1 comentari:

  1. Avui jo tambe he tingut un bon dia de vaga com tu. No he vist cap incident i he estat respectada. Com ha de ser. Però....em quedo amb una sensacio que no m'agrada.Perque, per una banda, penso que molta mes gent podria haber sortit al carrer i per l'altre, soc concient de que una d'aquestes persones hauria de haber sigut jo.No em puc permetre tenir problemes a la feina. Treballar a hores d'ara es com si tinguessis al teu poder un tresor..! Sense feina, que es converteix amb diners, no es pot viure! I parlo de viure sense cap luxe. Nomes per pagar factures....!! Tot es molt complicat. Massa.Pero, soc conscient que els canvis els podem fer tot plegats. Fent pinya que es com es fa força! Recordem els primers que van aconssegui canvis en el terreny laboral!!! Per això em sento malament. Perque per una banda esta el que em diu el cor....i per l'altre el que diu el cap!!

    ResponElimina

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.