La informàtica permet, en cas d’urgència, prémer tres tecles a la vegada, CTRL+ALT+SUPR, que reinicien el sistema i fan possible començar de nou. A vegades és imprescindible.
I és que ens hauria d’indignar un sistema en què les idees es posen al servei d’uns partits que es serveixen de les persones prioritzant l’ocupació de poder davant el veritable sentit de la política: servir als altres. Les persones han estat creadores d’unes idees generadores de col·lectius que s’han articulat a través dels partits, partits que en cap cas haurien d’haver esdevingut el contingut sinó la forma. El mitjà ha prostituït les persones i el discurs.
La bulímica necessitat de poder dels partits ha desvirtuat les idees posant-la a mans dels poderosos que acaben finançant-los o d’allò què fa possible continuar gaudint dels càrrecs i les prebendes varies que ofereix el poder. Les contradiccions entre el discurs i l’acció, el posicionament a l’oposició o exercint responsabilitats de govern i les promeses electorals o les excuses del viratge en les decisions un cop escollits, són a l’ordre del dia. Els casos de corrupció, de freqüència inusitada, reflecteixen la degeneració que afecta a masses i que permet el sistema al gaudir d’un poder “ad eternum”.
El partit ha estat engolit per la partitocràcia. Una partitocràcia de veneració al líder i més tard al successor per ell i els seus escollit. El tancament de les direccions per a la perpetuació d’uns quants en el poder no deixa escletxes per a una renovació a fons. El silenci, provocat, dels sectors crítics permet variar la ideologia que justifica les seves accions segons moment i situació. La gairebé nul·la, i d’altres vegades simulada, votació universal per escollir lideratge, demostra carència de democràcia. Però el més preocupant és que l’estructura prostitueix les bases un cop arriben a dalt.
No importa el com davant el què. Un vot justifica la demagògia; un escó la mentida; una victòria, qualsevol cosa. I una vegada assolit l’objectiu del suport de la ciutadania mitjançant l’oratòria del país i les persones, o dels seus propis militants i simpatitzants, s’obliden d’allò dit per tornar a pensar en el partit i en el seu propi perfil un cop el poder ha estat assolit.
I els sorprèn el descrèdit de la política? La credibilitat en política, com en tot, es guanya amb ètica, conviccions, compromís, coherència, valors, altruisme, treball, esforç... De tot això, avui en dia, els partits polítics, i molts polítics, n’estan mancats; s’han venut al poder.
Fan falta partits transparentment assemblearis, d’estructures permeables i lideratge amb vocació de renovació; amb les idees clares, arguments coherents amb els fets i l’objectiu de posar per davant el servei públic als interessos propis.
Aquest canvi només és possible des de dins, un dins que a dia d’avui no fa possible el canvi i necessita de les tres tecles a la vegada.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.