IDENTIFICANT ALS DEL CARTRÓ

Davant algunes declaracions i opinions, a Granollers s’ha destapat un gran escàndol que ha indignat a una part de la població. La policia local, seguint instruccions de la regidoria de serveis socials i seguretat ciutadana de l’ajuntament, s’ha posat a identificar el seguit de persones que intenten sobreviure recollint cartró i ferralla.

L’augment, en els darrers temps d’aquesta activitat, com a manera de subsistir, és visible als carrers de la ciutat, especialment als més comercials i es transforma en clar confident silenciós d’una situació desesperada per a molts en una crisi de crueltat exagerada i massa llarga.

Armats amb carretons de supermercat, circulen sense resguard d’una ITV que el vehicle ja hauria d’haver passat, exhibint ferros amenaçadors i cartrons per amagar-se d’un delicte a la humanitat. La sensació d’inseguretat, creada per la seva presència, obliga a petits i grans a caminar d’amagat i reclamar més seguretat policial davant la suposada violència. Fins i tot hi ha sospita de què alguns comerciants guarden el cartró de les seves comandes, esperant a un dels sospitosos vianants que treuen feina a empreses per l’ajuntament contractades.

Vull pensar que el govern municipal no ho veu així, però davant seu, ara i aquí, em declaro culpable. Sóc comerciant, i sí, d’un temps ençà, reservo el cartró i paper per a ells. Al compromís personal de contribuir a pal·liar, dins les meves minses possibilitats, la desesperació, la soledat i la depriment situació de molts, per humiliant i angoixant, s’ha unit la indignació per un assetjament en les normes i sancions en el tractament d’aquesta matèria reutilitzable envers els petits comerciants. Què millor que ser solidari i rebel·lar-se contra el que un considera exagerat a la vegada?

Ara bé, en un altre article titulat “el contenidor de les vergonyes” i publicat el 19 de juliol de l’any passat, demanava al consistori una actuació per posar ordre a una situació d’apocament per qui es transforma en subjecte de l’acció, vergonyosa per qui involuntàriament observa la situació i d’omissió de responsabilitat de qui ho permet.

Assenyalo una possible manca de tacte en la posada en escena de la decisió de la responsable de la regidoria, la senyora Maria del Mar Sánchez. La policia local els intimida i és possible que un o una agent cívic, que desconec si encara hi són però em varen visitar per explicar-me la normativa, hauria estat més adient.

Però essent coherent amb el que vaig escriure, i políticament incorrecte per alguns, aplaudeixo les intencions d’una actuació que m’agrada suposar que respon a conèixer la realitat i mirar d’articular una millor sortida a la necessitat d’un col·lectiu que s’ha vist abocat a fer d’antic drapaire.

Sempre he pecat de certa innocència, però mentre no em demostri algú que aquestes identificacions són realitzades amb suposades discriminacions segons edat, sexe, religió o procedència, no m’hi oposaré si penso que com a conseqüència milloren una realitat en creixement.

Per cert, a mi alguna vegada també m’han demanat el DNI i tot i que em pregunto per què, no poso el crit al cel.

Salut