COLOREXIA (ANOREXIA DE COLOR)

Carrer central de grisor insípida i cansosa en homenatge a carrers de tediosa solitud en les nits somortes i fosques. Trepitjades de cec en paviments monòtons. Places dures de verdor anecdòtica i ombra fruit de construccions artificials. Edificis de singularitat executada per la rigidesa d’una normativa cromàtica de negació a la diversitat natural. Locals mimèticament franquiciats de renúncia a peculiaritats històriques.

Granollers sembla molt gris, massa gris per alguns ulls inquiets. En aquesta anorèxia de coloració ens pregunten: qui té por del color? Demanen que imagini un Granollers amb + color. Insomni davant la invitació. Imagino amb uns ulls que somien en color, una ment grisa plena d’il·lusions primàries, de sensacions secundaries, de visions afins. Fantasies en color per una ciutat de NODO.

Pinto fanals vermells plens de calidesa i passió o els albiro en liles de toc extravagant i jovenívol. Trepitjo cares i insígnies en amagatalls tonals. Separo espais amb tendals multicolors, invito al recolliment en cadires de groc solar o incito a la gola en taules d’un rosa festiu. Levito per parets blaves d’onades fictícies, volo al mig d’un blau cel en finestres suggestives, reconec la terra en verds i marrons de portes que obren expectatives. Relacions consumistes d’un carbassa en parets de castells botiguers o embolcalls d’exposicions d’un verd en record a l’honorable valor del treball. Un museu en groc intel·ligent; una oficina d’atenció al ciutadà d’orientacions positives en turquesa; un hospital de blau protector; un quatre camins de control a l’agressivitat en fúcsia; una Porxada d’unió taronja. Acabo decorant amb pinzellades florals vermelles, grogues, verdes, blaves, taronges, morades.

Obro els ulls, desperto i sóc envaït per un gris ominosament present i una reduïda coloració de soporíferes sensacions.

No, no tinc por al color. Necessitava que algú m’ho preguntés. 300 membres hem estat viatjant virtualment i gràcies al grup del Facebook (imagina’t un Granollers amb + color) per espais, ciutats i racons bulímics de pigmentacions diverses. Hem gaudit de construccions i objectes policromats. Hem visualitzat que una altra gestió del color a la ciutat és possible tot i la impossibilitat actual.

El proper dimarts 5 de Juny es presenta l’exposició, qui té por del color?. A partir de 2/4 de vuit del vespre la llibreria la Gralla s’omplirà amb un recull de propostes per reivindicar un debat obert sobre els colors de la ciutat. Seran tots els llibres de color gris? Doncs som-hi!

Salut