dimecres, 25 d’abril de 2012

CANVI DE CICLE? SÍ, PERÒ NO ESPORTIU


Mai és fàcil despertar d’un bell somni per caure en la desagradable realitat que et desperta. Però, és precisament en el desagraït desvetllar quan es reflecteix la veritable mesura de la dificultat de tan llarg i plaent dormir. Ahir el sopor en què el Chelsea va convertir el partit els hi va donar la victòria davant la proposta dels de Guardiola. Els anglesos disputaran la final de Munic de la Champions League. El Barça serà el gran absent.
Les desgràcies mai venen soles i aquesta derrota suma a la de dissabte, de virtual comiat a la lliga d’enguany i enfront el gran rival. Queda la Copa del Rei, però, en honor a la veritat, per aquest equip sona a conquesta menor. Estàvem molt ben acostumats: en l’època Guardiola només cinc títols perduts (13 de 18) en quatre temporades. Impossible digerir la pèrdua de dos en quatre dies. S’ha acabat un cicle?
Sí, el partit d’ahir va ser l’adéu a un cicle. Però no ens equivoquem. La sèrie esportiva segueix vigent, és el club i la seva afició la que han tancat una etapa històrica. El comportament al final dels 90 minuts de l’afició blaugrana demostra la nova idiosincràsia instal·lada en el conegut entorn inventat per Johan Cruyff. El mateix Pep es preguntava en alguna roda de premsa el que passaria davant la derrota: doncs ja té la resposta. Cants i aplaudiments davant el fracàs en els objectius. Insòlit!
En temps no gaire preterits, aquesta sèrie de desenganys seguits haurien submergit l’entrenador, l’equip i el club en la misèria, fruit d’una visual mocadorada i una sonora xiulada del Camp Nou. Avui escoltaríem sonors tambors de canvi, dimissions i nous fitxatges il·lusionants. Des de l’entrenador fins als pals de paller de l’equip o el president, serien objectiu del desencant.
Però la proposta dels darrers anys per un joc d’atac, el compromís de l’entrenador i la predisposició de l’equip a donar-ho tot, son motiu d’orgull en els culés. I ahir els hi van agrair amb càntics i aplaudiments de reconeixement i suport per facilitar una aixecada ràpida davant la caiguda.
Ara, només queda la renovació de Guardiola per demostrar l’estabilitat i credibilitat del projecte més enllà dels resultats. Si aquesta es produeix, tornaran els temps dels somnis tot i la mala nit passada. Mal pesi a molts, aquest Barça no ha acabat d’escriure la seva historia, la millor en tota la seva existència.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.