Mai
és fàcil despertar d’un bell somni per caure en la desagradable realitat que et
desperta. Però, és precisament en el desagraït desvetllar quan es reflecteix la
veritable mesura de la dificultat de tan llarg i plaent dormir. Ahir el sopor
en què el Chelsea va convertir el
partit els hi va donar la victòria davant la proposta dels de Guardiola. Els
anglesos disputaran la final de Munic de la Champions League. El Barça serà
el gran absent.
Les
desgràcies mai venen soles i aquesta derrota suma a la de dissabte, de virtual
comiat a la lliga d’enguany i enfront el gran rival. Queda la Copa del Rei, però, en honor
a la veritat, per aquest equip sona a conquesta menor. Estàvem molt ben
acostumats: en l’època Guardiola només cinc títols perduts (13 de 18) en quatre
temporades. Impossible digerir la pèrdua de dos en quatre dies. S’ha acabat un
cicle?
Sí,
el partit d’ahir va ser l’adéu a un cicle. Però no ens equivoquem. La sèrie
esportiva segueix vigent, és el club i la seva afició la que han tancat una
etapa històrica. El comportament al final dels 90 minuts de l’afició blaugrana
demostra la nova idiosincràsia instal·lada en el conegut entorn inventat per
Johan Cruyff. El mateix Pep es preguntava en alguna roda de premsa el que passaria
davant la derrota: doncs ja té la resposta. Cants i aplaudiments davant el
fracàs en els objectius. Insòlit!
En
temps no gaire preterits, aquesta sèrie de desenganys seguits haurien submergit
l’entrenador, l’equip i el club en la misèria, fruit d’una visual mocadorada i
una sonora xiulada del Camp Nou. Avui escoltaríem sonors tambors de canvi,
dimissions i nous fitxatges il·lusionants. Des de l’entrenador fins als pals de
paller de l’equip o el president, serien objectiu del desencant.
Però
la proposta dels darrers anys per un joc d’atac, el compromís de l’entrenador i
la predisposició de l’equip a donar-ho tot, son motiu d’orgull en els culés. I
ahir els hi van agrair amb càntics i aplaudiments de reconeixement i suport per
facilitar una aixecada ràpida davant la caiguda.
Ara, només queda la renovació de Guardiola per demostrar l’estabilitat i
credibilitat del projecte més enllà dels resultats. Si aquesta es produeix,
tornaran els temps dels somnis tot i la mala nit passada. Mal pesi a molts, aquest
Barça no ha acabat d’escriure la seva historia, la millor en tota la seva
existència.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.