Pensar
que Granollers disposa actualment del millor mercat setmanal de venda ambulant
dels voltants, és pensar molt. Vendre que els dijous la ciutat esdevé una
mostra elegant i prestigiosa d’aquest model de comerç, és viure de la supèrbia
que el record d’un històric esdeveniment, documentat ja el 1040, pot comportar.
L’encant de l’època en què l’activitat havia donat nom a places com la de
l’oli, la de les olles i els cabrits, encara existents, o a les ja oblidades
del bestiar i la del gra o porcs, és propietat del passat.
L’evolució
del mercat actual de Granollers en general, ho sento, no m’agrada: els ànecs els compren els xinesos, que veuen diferencies entre el blanc i el gris, i un cop
adquirits son encabits de qualsevol manera en caixes de cartró foradades per
acabar degollats en llocs inapropiats; les parades de l’estil de tot a un euro,
i viva imatge de qualsevol basar, proliferen deixant constància de la victòria dels
productes asiàtics sobre els locals; em sorprenen els xoriços penjats a la
intempèrie o els formatges suant amb la calor i omplint d’olor? els carrers; sovint
els cotxes de joguina gairebé m’atropellen o els de veritat també semblen
intentar-ho a l’arribar tard a muntar parades; parades que necessiten d’un
exercit de neteja per deixar de continuar essent pressents un cop han marxat; reconec
racons convertits en lavabos improvisats o places de pícnic de demolició al
civisme.
És cert, no tot em provoca desencís, però és presenta poca cosa. L’actual Porxada i les parades autòctones
de bolets i fruita, algunes de roba, flors o estris de la cuina, ens ajuden a evocar
el que havia estat un important centre comercial en una ciutat de trànsit.
Qualsevol
venda ambulant necessita de l’existència d’un reglament amb la normativa de
drets, deures i obligacions imprescindibles. L’Ajuntament és l’encarregat de redactar-lo,
i finalment aprovar-lo en el ple municipal. I sobretot, fer-lo complir, que som
un país poc normal de moltes normes i pocs recursos per perseguir a
l’infractor.
El
passat 24 d’abril, es va aprovar inicialment la modificació del
Reglament dels Mercats Setmanals de Granollers amb els vots favorables del
PSC i Acció Granollers i l’abstenció de CiU, PP i ICV-EUiA. Si en el termini de
trenta dies hàbils no hi ha al·legacions, suggeriments i reclamacions, s'entendrà
aprovat definitivament.
Desitjo
que algú representatiu presenti al·legació a la prohibició per emetre crits per
part dels paradistes amb possibilitat
de sanció. El consistori, seguint una norma europea, vol acabar amb el so
característic del mercat, un símbol que forma part del seu caràcter i una de les
majors tradicions d’un mercat ja poc tradicional. Però el pitjor de tot és que
de nou l’intervencionisme exagerat dels poders públics baixa a la misèria, a
l’anècdota, al ridícul més irrisori. Em recorda, guardant distàncies, el
comportament de la tenebrosa SGAE i els seus intents de cobrar a perruqueries
de barri i altres petits establiments.
Que
pretenen, controlar-nos fins i tot el volum de la veu? Doncs jo vaig arreglat
per sortir al carrer! Imagino la grotesca imatge d’un guàrdia urbà multant un
venedor per cridar el preu d’unes bragues quan a ben segur té altres tasques
més importants.
Europa
ens ha de dir fins i tot com cridar als nostres mercats? Agrairia marxa enrere
per seguir amb la banda sonora d’una activitat que ens la volen emmudir. Segons
alguns la ciutat és gris de dia, deserta de nit i ara, diran, muda el dijous.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.