divendres, 20 d’abril de 2012

#NOVULLPAGAR ACCIÓ DIRECTA CONTRA ELS PEATGES


Sóc afortunat, gaudeixo del privilegi de no utilitzar el cotxe per anar a treballar. Però això no em pot eximir de la responsabilitat de denunciar l’abús al que es veuen sotmesos milers de persones cada cop que han d’afrontar el pagament d’un peatge i solidaritzar-me envers la proposta d’acció que sota l’etiqueta #novullpagar comença a fer forat entre la ciutadania.
Segons experiències explicades per usuaris a les xarxes socials, resulta senzill. Arriben al peatge, salutació cordial al treballador de la taquilla, i seguidament mostren les intencions: no vull pagar. El treballador trucarà al responsable que intentarà fer servir un esquer que fins ara han articulat per enganyar: obrir la tanca i deixar que es passi: QUIET!, diuen els protagonistes. Si es passa el semàfor en vermell es comet una infracció. Amablement s’ha de convidar a posar el semàfor verd tot explicant que no es vol ser sancionat per aquesta infracció. Es mostraran reticents i fins i tot poden retenir el vehicle posant cons darrera per indicar que aquella via esta obstaculitzada. Si el propietari es mostra segur de la seva acció, fins aquest moment, l’empresa concessionària ha acabat posant el semàfor en verd.
Avisen els promotors que en cap cas l’usuari està obligat a mostrar el seu DNI a cap treballador ni responsable que se li presenti. Fins i tot Uriel Bertran, de Solidaritat Catalana per la Independència, ha presentat denúncia davant els mossos per retenció il·legal.
L’expressió no vull pagar i l’acció d’evitar el peatge, la signaríem tots, però a primer cop de vista intueix antisistema i fins i tot de barrut. Però, si no l’externalitzem del context ens adonarem de què aquesta acció respon a una lògica per l’abús d’aquesta taxa impositiva per circular.
El terme peatge defineix aquell “dret que es paga per passar per vies de trànsit per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment”. A tall d’exemple: el tram Granollers-La Jonquera va significar un cost de 68,4 milions d’euros. Els ingressos total estimats fins el 2021, ja que la concessió va ser prorrogada, seran de 3033,7 milions (font Declaració de Gèlida). No cal ser economista per veure que l’esperit inicial de la definició de peatge ha estat àmpliament superat.
No faré demagògia i no es poden obviar les despeses de funcionament ordinari, actuacions d’acondiciament i inversions per la millora de la infraestructura. Però molt haurien d’haver fet en aquests anys les concessionàries per justificar la diferencia.
Seria també bo ser conscients de què Catalunya disposa del 50% dels quilòmetres de vies de pagament de tot l’estat, però tan sols el 10% de les autopistes construïdes, uns 600 km (450 són de l’estat espanyol i 150 de la Generalitat). 
El pitjor de tot és que les alternatives a les autopistes són per exemple la NII. Qui és usuari d’aquesta sap les condicions de la via.
Aquest “dret de pernada” en forma de pagament per circular, és un dels molts que ens col·loquen com a temporals i acaben esdevenint com a eterns. El diccionari de la llengua catalana accepta també com a definició: “dret que els senyors baronials i les universitats o municipis cobraven per raó del trànsit per un camí, pont o canal”. És en això en el què s’ha convertit aquella idea original de pagar per fer noves carreteres.
I és aquí on radica l’engany. I és per això que cal protestar. I és aquí on els que protesten amb una acció directa no semblen ni antisistema ni barruts, senzillament estan fins els collons de pagar molt per quelcom que intuïen temporal i s’allarga “in eternum”. I com a catalans encara amb més raó, tot i què no es pot apuntar només cap al de sempre. Aquí els nostres també en són part implicada.
Per cert, no pagar el peatge no infringeix el reglament de circulació.
Salut i Gasssssssssssssssss!!!!

2 comentaris:

  1. Felicitats pel blog.
    Una mica antisistema sí que són. Tot va començar quan alguns van dir que no volien pagar per la música, després les películes, els llibres, després les hipoteques, ara els peatges. Suposo que el lògic es seguir amb el gas, la llum, la benzina, el telèfon. Motius per estar indignat n'hi ha i que les grans empreses abusen de la seva posició és evident, però és trist que haguem d'arribar a aquests extrems per fer-nos escoltar. És realment possible un altre món? No en conec cap experiència històrica.

    ResponElimina
  2. Hi ha moltes coses que jo no vull pagar (aparcament blau, verd, gas, llum, diputats, etc etc)... però hi ha una que tinc molt i molt clara.... jo no vull pagar que un senyor vulgui agafar una autopista i ell "no vulgui pagar el peatge", ni tampoc vull pagar el manteniment i despeses que pugui generar aquesta "via ràpìda" que jo na faig servir mai. Per mi, que la treguin o que la pagui qui la faci servir.

    ResponElimina

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.