.jpg)
El
mot tòpic designa aquella expressió trivial emprada sistemàticament en el
mateix sentit. La societat és plena de clixés: país de toros, sol i flamenc;
totes les guapes són estúpides; els negres la tenen gran; els catalans son
avars; a Andalusia ningú treballa... Un munt de descripcions que responen a
generalitzacions molt simplistes i amb nul·la o escassa base científica que
gairebé tots hem emprat en una o altra ocasió.
Últimament
la frase, que un estudi converteix en farsa, “la liberalització d’horaris comercials comportaria creixement econòmic
i creació de llocs de treball”, hauria de ser declarada candidata a entrar
en aquesta llarga llista de tòpics. Una comparació sobre l’impacte de la crisi
en el comerç de Catalunya, Madrid i la resta d’Espanya desmunta l’argument i
obre les suposicions sobre els veritables motius d’una decisió com aquesta.
Les
dades, sempre segons la
Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), semblen
contundents: entre el 2008 i el 2010 la pèrdua de negoci a Espanya és del 8%, a
Catalunya del 4,91% i a Madrid del 17,34%; el tancament de locals comercials
segueix la mateixa tendència: a Catalunya en aquest període baixada de
persianes del 2,94% de locals; a Madrid el 7,97%; finalment en llocs de
treball, Madrid ha perdut el 13,7% d’ocupació mentre que Catalunya només el
0,1%. Aquests números refusen els arguments més utilitzats per a la seva
aplicació.
Ni
aporta més negoci, ni crea més ni millor ocupació. I el que ens hem de preguntar
és, a quins interessos respon aquesta suposada necessitat? D’una banda el
poder i interessos de les grans multinacionals i cadenes del comerç semblen ser
molt presents amb la finalitat d’imposar un model comercial que els afavoreixi
i signifiqui la major destrucció de petit comerç possible assolint la major
quota de mercat. D’altra, la suposada necessitat de temps per dedicar a les
compres d’una ciutadania mancada de suficient informació del veritable canvi en
el model de ciutat implícita en una decisió com aquesta.
A
ben segur aquest és un debat obert d’interessos creuats i posicions diverses de
difícil consens. Però aquí no estem tan sols proposant un canvi de model
comercial; estem abocant per un canvi de model social i d’estructura de
ciutats. I a mi personalment la proposta de les multinacionals pels noms
anglesos, la monotonia dels locals i el passeig, el tracte generalista enfront
del personal, el desarrelament del compromís comercial envers l’entorn i la
precarietat dels llocs de treball, no m’agrada.
Millor
seria per fer créixer el sector, una bona política administrativa amb menys
traves i més àgil o crèdits tous.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.