Jornada de contradiccions. El passat dissabte dos conceptes antagònics, república i monarquia, van lluitar per un protagonisme informatiu als mitjans de comunicació i les xarxes socials d’Espanya. La Segona República commemorava la seva proclamació el 14 d’abril de 1931 amb el que culminava el règim de la Restauració Borbònica iniciada amb l’arribada al tron d’Alfons XII. Sa Majestat Juan Carlos, màxim representant dels Borbons en l’actualitat, resultava ferit en un viatge a la caça de l’elefant a Botswana, culminant una llarga llista de successos recents que alimenten els arguments cap a la Restauració Republicana. El debat sembla més obert que mai.
És curiós com aquesta lluita entre les dos formes de representació, uneix ideologies tan discrepants com republicans i extrema dreta en l’objectiu d’abolir la monarquia. Al mig una societat civil que es posiciona segons criteris diversos. Agafant un discurs del director de l’ARA al TED de Manresa, el senyor Carles Capdevila, ens trobem davant emprenedors, emprenyadors i altres. Els primers cerquen una fórmula més democràtica; als segons els emprenya directament la democràcia; la majoria acabaran deixant-se arrossegar per uns o altres.
La monarquia espanyola ha entrat en caiguda lliure per mèrits propis. Fóra bo recordar què són els màxims representants d’un estat intervingut econòmicament i amb pressupostos de guerra davant una crisi financera, política i social de dimensions desconegudes. I què fan ells mentrestant? El gendre és acusat de mà llarga amb diners públics, el nét es dispara al peu, la iaia de viatge i l’avi marxa de safari per caçar elefants i signar un BOE a distancia.
Les xifres varies requereixen de més responsabilitat, professionalitat i ètica. 5.300.000 aturats; 200 desnonaments diaris des que va començar la crisi; retallades descomunals en els drets socials; 107.800 autònoms menys durant el 2011 (la destrucció de treball per compta pròpia més gran a Europa); més d’un milió de persones sense cap ingrés; entitats financeres a l’espera d’una ordenació que pot significar un embargament selectiu dels saldos dels ciutadans; i així...
La xifra d’un safari com el del Rei, 37.000 euros aproximadament, no sembla significativa si es treu de context. Però quan es repassa el sou d’un mil.leurista, dels molts que intenten sobreviure actualment, és escandalosa. Les seves catorze pagues d’un any, de la que en surt un petit percentatge per a l’assignació pública de la monarquia, sumen tan sols 14.000 euros. Ni treballant dos anys, sense dispendis, poden matar un elefant. Millor dit, molts súbdits no poden ni marxar!!!
Matar elefants per diversió ja esdevé indigna com a concepte, però que ho faci ell, el Rei d’Espanya, mentre el que representa és ple de misèria, crida a proposar canvis estructurals per escollir representants nous.
Antigament els elefants eren considerats com a membres de l’obsolet ordre dels paquiderms i estan en perill d’extinció. Avui, la monarquia espanyola està dilapidant veloçment la seva poca raó de ser, abocant-se també a una possible extinció. Acabarà formant part d’un ordre obsolet i d’una especia desapareguda?
Per cert parlant d’antagonismes: ¿no ho és anar matant elefants i ser president d’honor de WWF España, que defineix què el seu compromís amb el món és que tots junts podem trobar les millors solucions per salvar la naturalesa?
El Rei, en aquest cas, segueix a Groucho Marx quan deia: “aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc d’altres”.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.