LOOOVETINKEBELL: LA DENÚNCIA ANIMALISTA MÉS ANIMAL

Alguns ja la coneixeu, Katinka Simonson, més coneguda com a Tinkebell, és a ben segur l’artista holandesa més odiada del planeta. Són un munt les persones que li desitgen els pitjors mals amagades sota l’anonimat de Internet o a través de compartir fotos de les seves creacions a les xarxes socials i escriure missatges d’una apocalipsis agònica de la seva existència en el format més cruel que ser humà sigui capaç d’imaginar.

Les seves obres i performances provoquen indignació, repulsa i horror desmesurat davant imatges esperpèntiques o accions presumptament de tall sanguinari. Un dia, el seu gat es posa malalt i decideix practicar-li una eutanàsia, li escorxa la pell i el converteix en una bossa com a complement del vestuari. La reacció no es fa esperar i són un munt els missatges en la seva contra. Ella emprenyada surt a la xarxa virtual a la caça d’informació sobre els remitents i acaba publicant un llibre amb noms, fotos i direccions: Dearest Tinkebell/Druk 1 (Benvolguts Tinkebell/Pressió 1, del maig del 2009).

Més tard provoca la seva detenció amb una performance sota el títol “Save the males” en què amenaçava al públic en col·locar pollets dins una trituradora de paper si la gent, en una espècie de subhasta, no els comprava. Més tard converteix animals de veritat en joguines o cranis de gos i cóssos de diferents animals en objectes de decoració.

I ningú li podrà negar el seu poder de provocació oral: “amb Fifi, fet amb pell d’un gos mort, els nens disposen d’una joguina de veritat a la que no s’ha d’alimentar ni vigilar”. L’escàndol, majúscul.

Però darrera, sembla ser, s’amaga una activista desenganyada de la relació entre els sers humans, més concretament els holandesos, i els animals, així com una crítica ferotge sobre els mètodes d’execució de la indústria alimentària. Una obsessiva paranoia per posar en evidència l’actitud contradictòria i hipòcrita dels holandesos amb els animals. Tot, segons ella té una explicació. 
Una de les seves obres consisteix a posar cent hàmsters en boles de plàstic de giravolts infinits criticant així la dèria per aquests animals com a entreteniment del personal. I si llegim enrere veurem que l’acció dels polls vol significar una cruel parodia de com els pollets mascles, que no posaran ous, són inserits en una trituradora en forma d’embut, provocant que aquests intentin ascendir per escapar mentre la meitat del seu cos ja ha estat triturat. O les joguines i objectes de decoració intenten denunciar com alguns animals han estat transformats en un peluix més per a molts nens.

Aquest és un activisme irracional de denúncia de fets consumats que utilitzant la raó haurien de ser denunciables. Possiblement existeixi cert paral·lelisme amb la crema de contenidors i trencadissa de mobiliari de moltes manifestacions, en què l’acció fa perdre les raons que amaguen les denúncies i mobilitzacions. En qualsevol cas, els extremismes solen ser nocius per qui els pateix però també per qui els practica. I en Tinkebell les formes provoquen lògica indignació i repulsa a qui les veus, però el contingut, ben explicat, gaudiria de molta acceptació.

En mi ha aconseguit la reacció desitjada: adonar-me de com d’hipòcrita puc ser, escandalitzant-me per segons quines coses i obviant segons quines altres.

Salut